Algú ha vist un mitjó desaparellat?

Un relat de: Miralpeix

Algú ha vist un mitjó desaparellat? He fet una rentadora, he agafat la roba neta i mullada amb les mans, me l'he enduta com bonament he pogut fins la finestra que dóna al pati de llums, i he començat a estendre les peces. Com sempre, deixo els mitjons damunt la taula de l'escriptori mentre esperen una parella. Així que la troben, van de pet a l'estenedor. Quan he tingut tota la bugada ben estesa, damunt de l'escriptori hi ha quedat un mitjó desaparellat. Ja he buscat dins del bombo, i pel camí de la rentadora al cel obert; però res de res. A la roba bruta tampoc hi és.
Haig de confesar que no és el primer cop que em passa. Hi he optat per ajuntar els mitjons desaparellats. Aquest, és un tema que em preocupa profundament. Procuro anar amb la màxima cura de que sóc capaç amb el tema de la roba. Procuro prestar la màxima atenció de que sóc capaç amb cada un dels passos que realitzo en el procés de rentat de la roba. Però tot i així, de tant en tant, tinc una d'aquestes desagradables sorpresas.
No és inquietant?
Però aquí no acaba la cosa; he picat a la porta de cada un dels veïns d'aquesta honorable escala amb la finalitat de saber si a ells també els quedaven desaparellats, ni que fos de tant en tant, els mitjons un cop feta la bugada. Ja se sap que a casa som una familia com cal, i no és per dir-ho, però els anys que fa que som en aquest bloc i el nostre comportament sempre respectuós i atent amb la resta de veïns, ha fet que m'obrissin les portes de casa seva. Tots s'han avingut a donar la seva resposta. He començat pels de l'àtic i he anat baixant pisos. A mida que en baixava el meu somriure s'anava fent més i més gran. Resulta que tots i cada un d'ells perdia mitjons.
Després, a casa, he començat a rumiar. I he rumiat que aquest tipus de qüestions mai es resolen rumiant. Així que he decidit deixar-me endur per la intuició que és més bona companya en aquestes situacions. I no dirieu mai què m'ha vingut al cap com un flash: l'altre antic misteri de totes les cases.
Si viviu en un edifici amb ascensor, ja us haureu fixat, que el forat on hi va la cabina és un troç més profund que el recorregut màxim en sentit descendent que la pròpia cabina fa. I de ben segur que una força inexpresable us ha empès a mirar de guaitar per l'anomenat forat de l'ascensor. Indefectiblement sense èxit. Quí ha pogut veure mai el forat de l'ascensor? Doncs bé, estic convençut, que la força inanerrable que ens empeny a llucar pel forat, no és altre que l'impuls que sentim per buscar els nostres mitjons desaparellats.
Així doncs, he resolt, demanar la clau de l'ascensor al president de l'escala. És la única manera que podré sortir de dubtes.
Però en aquest punt se'm planteja una qüestió inquietant: si fos cert que els mitjons desaparellats van a parar al forat de l'ascensor com carai hi arriben? Es fa ben palès que no d'una forma explicable per Newton. I en aquest punt entrem directament en qüestions que en la nostra societat encorsetada no es van començar a resoldre fins l'arribada d'Einstein. Tan sols fa cent anys. Si bé és cert que sóc seguidor de l'acausalitat i la sincronicitat també ho és que en sóc en un pla teòric. Això significa que davant d'un problema real en el que els paràmatres espai-temps que tinc en el meu caparró trontollen, no puc preveure, ni tan sols fer-ne una hipótesis, dels resultats de la meva acció. És per aquest motiu que deixo per escrit les meves intencions. Si em succeïs algun fet extraordinari que no em permetés continuar estar entre vosaltres vull que com a mínim es puguin investigar els fets des de les meves pròpies anotacions.
En aquest punt momés se m'acudeixen sentimentalismes i fluixera de cames. Més val que vagi a buscar la clau al president. Gràcies i a reveure.

Comentaris

  • Ostres...[Ofensiu]
    Flanagan | 16-08-2006

    Un relat diferent, molt original...Molt surrealista, però m'agrada molt! Alguna falta, com diu l'Àfrika...po molt bé!!
    Continua escrivint!!

    Alexander!

  • Hola!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 16-08-2006 | Valoració: 10

    Em sembla un relat molt original, divertit i curiós. M'agrada com t'expresses i està ben escrit. M'ha agradat molt, de debò! Només dir-te que he vist alguna falta d'ortografia, poca cosa però que es pot millorar. Et poso un deu perquè la nota que té aquest relat no és la que es mereix, així de clar. Espero poder llegir més relats teus...!!

    Petons i benvingut/da!!!!!!!!

    Ah, i per cert...


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena



  • Ets el rei![Ofensiu]
    sampix | 01-04-2006 | Valoració: 8

    Com sempre m'ha fet riure i pensar alhora. Continua per aquesta línea campió! A mi m'agrada!

  • SOC LA LDONA CEGA[Ofensiu]
    METZINA | 18-02-2006

    Però hi ha una cosa que sé fer molt bé, i és aparellar mitjons i calces. Els mitjons els agafo amb gomes del cabell (d'aquestes folrrades, de colors) i les calces les lligo de dos en dos. Són qüestions que s'han de resoldre quan som moltes dones a casa.
    Però ara, amb els culottes, que s'han posat de moda, no sé que fer... Tens alguna idea?

  • Unaquimera | 18-02-2006

    Jo en tinc, de mitjons desaparellats! També haig de confesar que no és el primer cop que em passa. Sí, és inquietant. Ja em dirás que ha passat quan has anat a buscar la clau al president... Si ho fas, m'agradarà llegir-ho.
    M'agrada la gent que es preocupa per les petites coses del dia a dia.
    Una abraçada,
    Una quimera

  • Molt i molt original.[Ofensiu]
    angie | 17-02-2006

    Aquest relat és ben bé dels que no es llegeixen per aquí normalment.
    De fet, el títol i el desenvolupament de la història són una gran metàfora... primer hi és, després desapareix i continuem buscant-lo sense entendre el perqué ha marxat i anem a cercar-ho als llocs impensables o si més no poc probables, per a no enfonsar-nos, com l'ascensor en el seu fosc forat...
    Potser no té res a veure amb la teva intenció en escriure aquest relat, però a mi m'ha transmés això.
    I l'humor que balla pels graons de l'escala és aquell bri d'esperança que mai és perd.

    Fins aviat,

    angie

  • no està mal[Ofensiu]
    Miralpeix | 13-02-2006 | Valoració: 2

    encara que no he acabat d'entendre la història. em sembla que no està prou ben narrada. però pel que intueixo has mirat de ser original i trencador amb un punt de sobèrvia potser mal digerit. segueix andavant i procura anar millorant relat a relat. com a mínim aquest últim té una mica més de qualitat que l'anterior.

Valoració mitja: 8.33