Darrere del mostrador

- 93?- diu ella.

- Jo.- diu ell allargant-li el paperet que duu a la butxaca plena de parracs.

Posa sobre el taulell un vell i immens dossier. S'escura la gola i diu:

- Venia per donar-me d'alta de la funció 34barraA.

- Aquesta mena d'altes no les fem aquí.- respon una mica fastiguejada i amb certa magnificència.

Ell somriu desafiant. Ressegueix amb el dit les pestanyes del seu vell i immens dossier. L'obre per la de color blau. Passa set o vuit pàgines a tot drap. Les anelles fan "clic". En treu un document. Li allarga.

- El model BbarraC de la nomenclatura explica que l'alta de la funció 34barraA es realitza en aquest mostrador. Fixi's en els paràgrafs quatre i set.

- Això sembla.- diu ella, perdent l'aire de suficiència. Li retorna el paper. Abaixa el cap i es posa a teclejar frenèticament, mentre vomita:

- M'ha de portar copia duplicada del model 113guióA. Dos certificats d'empadronament de municipis diferents. El segell βguióz. Cinc fotos carnet de mida natural i una acta firmada pel Conseller de Medi Ambient i Transports.

Mentre ella resa els requisits i tecleja, ell, mou els fulls de l'immens i vell dossier amunt i avall tot barrinant. Sona el "clic" de les anelles. Li allarga els papers dient:

- Aquí els té.

Ella aixeca el cap. Els hi pren de les mans. Hi fa una ullada fent-se la desmenjada. No pot evitar deixar anar un "tot correcte" d'admiració. Torna a abaixar el cap i continua picant.

Les finestres a la pantalla se superposen cada cop més ràpid i, ella, pica i pica. S'espanta. La informació la inunda. De cop, treu les mans del teclat impotent. Es queda mirant com l'ordinador es torna boig. Un udol se li escapa al sistema. Salten els ploms.

Tanca el vell i immens dossier. Somriu. Tot i que sap que és momentani, aquest cop, ha pogut vèncer la burocràcia.