Cercador
Alenar
Un relat de: Francesc Domenech- Compartir:
.
Passava un pardal inquiet
pel pati de casa, al costat de la figuera,
jugant amb el fred i el vent.
Anava amunt i avall, com una alenada.
La fragància dels arbres somnolents,
el feien aproximar a perfumar-se.
El vol, me l'imagino, com un símbol d'impacte lliure.
Per fugir del fum, del món, del soroll
que gens m'agraden.
Comentaris
-
UN PARDAL QUE NECESSITA VIURE [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 08-02-2023 | Valoració: 10
El pardal que necessita fugir del fum, del món, del soroll.
Un poema en defensa dels pardals. Així és com m'ha semblat a mi.
(El tinc com a preferit) Gràcies per compartir.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Tens un pati[Ofensiu]Prou bé | 31-01-2023
Tens un pati amb una figuera que atrau un pardal! Magnífic.
Bonica la imatge del vol de l'ocell atansant-se buscant perfumar-se!
Bell poema
Amb total cordialitat
-
Al seu aire[Ofensiu]Rosa Gubau | 31-01-2023
Un poema curt i senzill però intens. Jo interpreto puresa i llibertat. No sé si era la teva intenció.
M'ha agradat Francesc.
Cordialment.
Rosa.
l´Autor
73 Relats
97 Comentaris
18086 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87