Alenar

Un relat de: Francesc Domenech


.

Passava un pardal inquiet
pel pati de casa, al costat de la figuera,
jugant amb el fred i el vent.
Anava amunt i avall, com una alenada.

La fragància dels arbres somnolents,
el feien aproximar a perfumar-se.

El vol, me l'imagino, com un símbol d'impacte lliure.
Per fugir del fum, del món, del soroll
que gens m'agraden.

Comentaris

  • UN PARDAL QUE NECESSITA VIURE [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-02-2023 | Valoració: 10

    El pardal que necessita fugir del fum, del món, del soroll.
    Un poema en defensa dels pardals. Així és com m'ha semblat a mi.
    (El tinc com a preferit) Gràcies per compartir.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Tens un pati[Ofensiu]
    Prou bé | 31-01-2023

    Tens un pati amb una figuera que atrau un pardal! Magnífic.
    Bonica la imatge del vol de l'ocell atansant-se buscant perfumar-se!
    Bell poema
    Amb total cordialitat

  • Al seu aire[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 31-01-2023

    Un poema curt i senzill però intens. Jo interpreto puresa i llibertat. No sé si era la teva intenció.

    M'ha agradat Francesc.

    Cordialment.

    Rosa.

l´Autor

Francesc Domenech

128 Relats

186 Comentaris

32770 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Si us és d'interès podeu seguir les coses
que vaig escrivint al compte d' Instagram:
https://instagram.com/balandaire?igshid=OGQ5ZDc2ODk2ZA==