Cercador
Al rebost de les ferides.
Un relat de: onatge- Compartir:
Al rebost de les ferides.
Al rebost de les ferides
sempre n'hi ha una de
tendre una de fresca.
Potser és això
el que em fa viure.
El gat de la nit
em demana poema.
Del castell només una pedra
a la pedrera dels records.
Unes notes de piano
són com la veu
de tot l'enyor.
Fins quan la profunditat,
fins que m'hi enfonsi
amb peus i tot.
Els anys són com
un salari de vida
que van passant
amb fe o sense fe,
només cal tenir
fe amb la vida.
onatge
Comentaris
-
M'encanta.[Ofensiu]rocadeserta | 04-01-2009 | Valoració: 10
"El gat de la nit
em demana poema".
Les ferides aireja-les, no deixis que es mantinguin. Viu amb ferides o sense.
rocadeserta
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
395329 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com