Al moribund pleniluni

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Brodar amb fil d'enyor
Les hores àtones d'aquests dies
Estèrils i famolencs,
Inútils,
Com un grapat de sorra
Desapareixent entre els dits.

Sento la crida
Ferida
Des de la ferida oberta
De la matinada
Dessagnada,
Solemne com ulls que miren
Amb la buidor d'un oblit
Impossible,
Corrosiu,
Inapreciable,
Com ulls que miren
Des de la ceguesa d'un ahir
Esborrat a cops
De martell,
Esborrat a cops
Inflexibles
De negatives perverses.

La mirada es torça,
Endimoniada,
Dins l'escorça
Morta
De l'arbre primigeni
De la recança,
Perduda tota esperança,
Exhaurida tota la força,
Tancades totes les portes,
Les il·lusions incinerades.

Obrir la mirada
Al moribund pleniluni,
Per arrencar-li un missatge
De desconsol i infortuni.

Anhelar,
Trobar a faltar,
En definitiva
No tenir-te:

Morir.

Comentaris

  • Es mor una mica si,[Ofensiu]
    RATUIX | 03-07-2007 | Valoració: 9

    sempre que es perd o no es té a qui estimem.
    Sona preciós. Tè punts de cadències molt bones.

  • !POETA¡[Ofensiu]
    cagontot | 29-07-2006 | Valoració: 9


    NANO. NO SE QUE DIR-TE

    UNA ABRAÇADA, DE TOT COR

    PEP FERRER

  • uns bons enllaços[Ofensiu]
    bategar | 30-09-2005

    m'agrada't moltíssim, amb unes paraules aparentment tan simples és fet un poema meravellós.

  • No deixis morir-te[Ofensiu]

    Jo també m'he sentit així després d'estimar i no rebre el que esperava.
    Són uns versos magnífics. I... el títol? Clavat.
    Enhorabona.

    Manu.

  • Trist[Ofensiu]

    Però molt, molt bonic. M'encanten les teves combinacions de paraules. Les fas lligar d'una manera que arribes al final i se t'ha fet tan curt que el tornes a començar.
    Fantàstic un cop més.