Aigües

Les aigües estaven d'allò més cristalines. Ja feia més de mitja hora que estava dins l'aigua i els dits se m'estaven arrugant. Portava les ulleres de veure sota el mar. Milers de peixets valents, els més petits, picaven al vidre i intentaven treure aliment d'on fos. En canvi, els més grans, es feien esmonedissos tan aviat afilava la mirada cap a on eren ells. Alguns, es feien els despistats i marxaven lentament fent veure que no se n'havien adonat de la meva presencia. Les aletes dels peus m'ajudaven a nedar.
Estava agafant fred i vaig sortir ben a poc a poc, gaudint del soroll que feia l'aigua quan queia del meu cos al mar. La llum de les set de la tarda feia que els colors pugessin de to. Tot era més real. La platja estava buida. Era una cala petita. La sorra era ben groixuda, de color groc fosc. Les petxines s'amagaven entre l'arena com si fossin un tresor secret. Unes roques negres i punxegudes enmarcaven la cala. Vaig espolsar la tovallola de color verd , em vaig eixugar les gotes del cos, i me la vaig posar a manera de vestit. De seguida vaig notar la calor del sol.
La meva mà va buscar dins la nevera i va trobar una poma ben fresca. Em vaig sentar just a on trencaven les petites onades i vaig engolir la fruita. . Només sentia el mar. Una brisa fluixa apaivagava una mica el calor d'aquell sol. Em vaig posar les xancletes i vaig treure'm la tovallola. Em vaig posar la part de dalt del bikini i vaig enfilar cap a les roques punxegudes. Era impossible caminar sense sabates per aquell terreny. Les abelles continuaven amb la seva feina transportant pol·len d'una flor a l'altra. Crec que en aquell lloc era la única banda a on les respectava, malgrat la por que els hi tenia. Una de les poques plantes que hi havia era el romaní. La seva olor s'extenia al llarg de tota la costa. Els peus mullats i plens de sorra, em feien relliscar sobre les xancletes i no parava de fer moviments extranys per mantenir l'equilibri. Vaig trigar uns vint minuts en fer cinquanta metres fins que vaig arribar a l'altra cala. Era encara més petita que la primera. Tenia una forma diferent. Les roques de banda i banda de la petita platgeta mai s'havien separat i formaven un arc just a l'entrada del mar. L'arc era tan estret que era imposible trepitjar-lo.
Vaig baixar fins a l'arena. Em vaig posar de genolls i vaig començar a buscar petxines, petxinetes i ullets. Si mirava bé, en trobava molts. Quan l'esquena va començar a queixar-se vaig posar tot el meu tresor a la cassoletes del bikini. No vaig poder evitar entrar dins l'aigua altra vegada malgrat que encara tenia els dits arrugats. Amb una xancleta a cada mà vaig començar a nedar . Vaig passar l'arc de les roques i em vaig dirigir a la primera platja. Sense les aletes nedava molt lenta. I em vaig començar a cansar. Una braçada I una altra I una altra. La mar estava totalment plana. Finalment vaig arribar fins a la meva tovallola verda i em vaig estirar. Que cansada que estava pero que bonic que era tot allò. Mai em cansava de mirar-ho. El sol ja estava tocant l'aigua quan vaig plegar tots els trastos que portava. Quan vaig arribar fins a la moto em vaig parar a mirar la posta de sol. Em vaig sentar al seient i vaig esperar fins que va desapareixer. Quin dia més esplèndid.