Ai papà com t'enyoro!

Un relat de: Boréâs

Ja no hi ha res a fer. Em prendré el vaset d'infusió de cicuta barrejada amb suc de taronja per allò millorar-li el gust. I ja està llest i beneït. Els meus dies de glòria ja s'hauran fet fonedissos. Voilà! No sé exactament quins símptomes tindré, mai he pres res més que no fos un got de vi, i això quan només estava refredat.

Us preguntareu el perquè de prendrem la cicuta. Potser no. Us ho explicaré:

Ahir a la tarda em van donar una mala notícia. Un fet que portarà una conseqüència clara i determinant a la meva vida. La meva mare es torna a casar. Què té res d'estrany? Doncs res, que es casa amb en Lu Yin, com podreu endevinar és xinès.

Per tant s'ha acabat aquelles passejades amb la mare pel parc del barri. Veient com la mainada juga als gronxadors mentre les seves mares fan safareig unes de les altres. "Que si aquella va vestida així, i li queda malament; és clar han anat a menys, etc". I així anar-hi anant!

Ah, no us penseu que sóc xenòfob, no. Ara, faltaria més. Nosaltres som de la alta burgesia catalana, d'aquella amb nom i cognoms, què us penseu! I ara ma mare va i es vol casar amb el netejador d'excrements de la Lulú, la nostra gossa de rassa. Què dirà de nosaltres el nostre veïnat! En realitat ara me'n fot tot, ja és massa tard. Ai papà si tu hi fossis!. Cicuta gola avall!

Comentaris

  • laia | 15-12-2005

    dona'm un glop de cicuta!!!!

    que bo escrivint!!!

l´Autor

Foto de perfil de Boréâs

Boréâs

6 Relats

24 Comentaris

11466 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Sóc el vent del Nord, vent devorador. Fill d'Astreu (estrellat) vent del crepúscle, déu del cel nocturn i d'Eros, que ja segur el coneixeu.

"Els espartans no preguntaven quants eren els enemics, sinó on estaven". Espartac