I si m'atraveixo a dir-li

....
-Ets un porc!
-Perdona'm, Eva.

Em mira amb incredulitat, massa incredulitat. La meva explicació no l'ha convençut. M'ha descobert altre cop. No és la primera vegada que em troba amb algú al llit. L'odi que té ha anat augmentant minut rere minut.

-No em creus, t'ho noto. - però no m'atreveixo a dir-li el què em passa.
-Em mira, i amb els ulls encesos d'ira em diu:
-T'odio! Ara t'has passat. - em crida - La teva concupiscència et porta a fer-me el salt un cop i un altre. El què més em dol és el fet que ..., és igual.
-Què? Què és el què més et dol? Que hagi estat amb un home?
-Res. Deixa-ho, és igual.
-Res? - no m'ho crec, és clar, cap dona no pot suportar que li facin banyes i menys amb un tio.
-Sí, res. Estàs malalt i jo ja no et puc ajudar. Recull les teves coses i marxa. No et vull veure mai més. - aquest cop ho diu seriosament.
-Dóna'm una oportunitat - no crec que me la doni, és el què em passa sempre- t'explicaré el què em passa.
-No vull més explicacions - ni tan sols em mira mentre em parla - marxa.

Recullo les poques coses que tinc al seu minúscul piset del Guinardó. És d'aquells que no tenen ascensor i l'escala és estreta. Baixo les escales després d'haver tancat la porta del carrer. Enfilo camí al metro. Agafo el mòbil i busco el número d'en Carles. Ell és l'únic que em pot ajudar ara.

-Digui'm.
-Hola Carles, sóc jo en Marc.
-Ah! Què vols? - noto una espècie de cansament en la seva veu.
-Em podries allotjar per un parell de dies?
-Altre cop? Collons! Amb qui t'has enredat ara? Bé no m'ho diguis, tant és. Vine quan vulguis.

Penjo després de donar-li les gràcies. Ell és l'únic que m'entén. Sempre m'ajuda. En aquesta societat on les filies i les fòbies estan mal vistes compartim un secret: som addictes al sexe.