Ai, Julieta...

Entra la Dida i es troba Julieta mirant per la finestra pensativa.

Dida: Julieta, nena, que us pasa?
Julieta: Res, Dida, res...
Dida: Perque no vau anar a veure Romeu?
Julieta no contesta.
D: Tant que em va costar aconseguir una trobada per a vós sense que a vostra mare se'n adonés i...
J: Ai Dida! Prou, ja n'hi ha prou! No em renyis més!
D: Però senyoreta... si ahir estàveu pansida i em suplicàveu una cita amb Romeu!
J: Si, si, ja ho sé ja... Però ara que em miro Paris, no esta gens malament...
D(en veu baixa): No entenc res...
J: (agafa embranzida) Paris és el preferit de la meva família, i jo podria fer un esforç i casar-m'hi (reflexiona uns instants) A més, si em casés amb Romeu, les nostres famílies mai no ho permetrien i hauriem de fugir, i jo sota un pont, Dida, no hi viuría mai!
D: Pero senyora! Romeu os estima!
J: Si Dida, si, pero Paris també i jo puc aprendre a estimar-lo, encara que és clar, si m'hi casés a les bones, que es el que vol la meva mare, seria una ovelleta! Jo no vull ser tendra i obedient! Jo sóc una dona moderna! Jo vull ser rebel!
D(per a ella): Mare de Déu senyor! Que li passa? Que esta dient! serà culpa meva, per haver-la criada jo?
J: A més a més Dida, ahir al mercat vaig conèixer un jove molt ben plantat i de bona casa que a més a més em sembla que és parent del rei...
D: Pobre senyora meva, ha perdut el seny.