Cercador
SANT JULIÀ D’AGE/ÀGER. PUGICERDÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de l’església de Sant Julià, d’origen romànic, que fou molt modificada al segle XVIII.
El 1791 hom va suprimir l’absis i va obrir en el seu lloc la porta d’accés; també, en el mateix moment, se li va adossar la rectoria a ponent. Amb anterioritat a aquestes obres, s’havien afegit a banda i banda de la nau unes capelles laterals.
A la façana occidental s’alça un campanar d’espadanya, ample i de dos ulls.
Hom entreveu a la paret meridional, que s’obria al cementiri, la traça de la porta primitiva i a la paret septentrional un aparell disposat en espiga.
Quan al topònim Age/ Àger:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=103
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-dage-puigcerda
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7913
La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al Vicent Miralles Tortes i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya
El 1791 hom va suprimir l’absis i va obrir en el seu lloc la porta d’accés; també, en el mateix moment, se li va adossar la rectoria a ponent. Amb anterioritat a aquestes obres, s’havien afegit a banda i banda de la nau unes capelles laterals.
A la façana occidental s’alça un campanar d’espadanya, ample i de dos ulls.
Hom entreveu a la paret meridional, que s’obria al cementiri, la traça de la porta primitiva i a la paret septentrional un aparell disposat en espiga.
Quan al topònim Age/ Àger:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=103
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-julia-dage-puigcerda
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=7913
La meva mobilitat s’ha vist molt reduïda per raons de salut, que espero remuntar aquest proper any 2023, li agraeixo infinitament al Vicent Miralles Tortes i a la resta de boníssims amics/amigues que em permetin fer servir les seves imatges, per continuar amb les publicacions del Conèixer Catalunya
Comentaris
-
Llegit[Ofensiu]Prou bé | 08-01-2023
Amb total cordialitat
-
La porta d'accés. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 03-01-2023 | Valoració: 10
Un relat molt interessant i a la vegada d'origen romànic. Té molta història, des del segle XVIII, ja són anys.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430541 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ