Adéu, me'n vaig amb les orenetes

Un relat de: Gica Casamare

Avui em sento bé, he dormit plàcidament, d'una tirada, sense obrir els ulls cansats d'estar en aquesta habitació, tant freda i amb olor a resclosit d'hospital.
He somiat orenetes que emigren cap a terres més càlides a través del Mediterrani. Volaven lliurement cap a la nova niuada.
Us miro i us veig tristos. Alguns ploreu. No ho feu fills i néts meus, no ho feu, que jo no estic trist. No ploris, muller meva, que el teu somrís em pacifica els petits temors que tinc davant la partida.
I tu, nineta meva, deixa de mullar els teus ulls, necessito la teva energia i empenta, el teu somriure i la teva tendresa, perquè m'empenyi cap al llarg camí direcció a les terres càlides.
Em sento lleuger, després del pes que m'ha aferrat aquest llit metàl·lic. He estat sec, aspre, ja ho sé, però estava impacient per poder arrencar el vol, per poder posar fi a l'obre de teatre de la meva vida. Ja tinc ganes d'abaixar el teló i sentir el vostre comiat, mentre, lleuger, arrenco el vol i me'n vaig en pau, sabent que he viscut plenament, que he estat feliç amb mi i amb vosaltres..
Me'n vaig, estimats. Però, tranquils, ens retrobarem volant els cels africans, càlids, entre orenetes.

Comentaris

  • cap a terres càlides...[Ofensiu]
    ROSASP | 13-05-2005 | Valoració: 9

    Quina dolçor desprèn aquest relat, no és conformitat, no és tristesa, és un saber que has estimat i que t'han estimat, la calidesa de sentir-se prop d'un vol lleuger i lliure.
    M'encanta com s'impregna de sentiments de consol del malalt vers la família.
    Un enfocament natural i tendre de la mort com a llei de vida, com a cicle vital a seguir, amb la gran il·lusió d'haver estat feliç.
    Bonic títol i preciós relat, que sembla treure foscor a l'abisme de la mort!
    Una abraçada!

  • quetzcoatl | 13-05-2005

    Gracies per la teva gran sensibilitat, Jordi. La mort, aixi de calida, es fa mes dificil d'odiar. Gracies per escriure coses que jo ara no podria escriure. He escrit, aixo si, alguna cosa semblant a com em sento jo: es diu "dol organic" i suposo que el publicaran dema. M'hauria agradat poder-lo llegir en veu alta, i tu el teu text; no se si hauria pogut.

    Gracies de nou, i una forta abraçada,

    m

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

112345 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com