Ad-versus

Un relat de: Capdelin

Perdó
per haver-te dit,
entre coàguls d'orgull i escuma
de sabó, que
TOT HO FEIA PER TU.

Perdó
per matar el foc amb fum
i haver-te dit
tot llepant-te amb llengua lenta
que JA NO SOM DOS, SINÓ UN.
( quina forma d'anul-lar-nos! )

Perdó
per llençar-te des de la terrassa,
baixar corrent per les escales
per recollir-te i abraçar-te
i dir-te: pobreta!
i creure'm EL TEU SALVADOR.

( La lluna verda de cartró,
en cadira de rodes... espera )

Perdó
per haver-me oblidat
que em vas parir de franc
entre somnis.

Perdó per...

M'has tapat la boca
amb el tacte de la teva mà tèbia.

( Avui la lluna és d'arròs
i ve del Vietnam... plena. )

Comentaris

  • ginebre | 07-02-2007

    però aquest poema és dels que m'ha tocat ben a fons. Aquí hi ha els que està dit i molt més que no es diu.
    Jo també hauria de demanar perdò.
    Quina habilitat per dir-ho Capdelin.
    Estic admirada.

  • !!!!![Ofensiu]
    gypsy | 29-09-2006 | Valoració: 10


    Aquest poema ens asenyala amb el dit i ens diu: culpable. De què? de infinitud de coses, de pensaments, de desídia, de no fer prou, de no haver estimat...

    Sempre hi ha un cúmul de pensaments no expressats en la invisibilitat del nostre interior.

    Tu, els treus a la llum directa, els exposes suaument però l'efecte que produeixen és devastador.

    petons admirats!

    gypsy

  • Saps que sempre [Ofensiu]
    Perestroika | 26-09-2006

    et segueixo d'aprop. Però no puc comentar-te tanta obra d'art. Sonaria massa pilota i esgotaria els afalacs. Feia dies que buscava versos teus que féssin remoure coses dins meu, els acabo de trobar. Gràcies...

  • el vent[Ofensiu]
    jaumesb | 26-09-2006 | Valoració: 10

    escombra el cel
    i el deixa d'un blau que enamora

    hauries de ser a empúries i jo també

    fas de la poesia una forma de sentir i de viure
    que siguis molt feliç

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1301697 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )