Abraham Lincoln i els seus dos amics enfrontats.

Apreciats relataires, tots sabem qui va ser en Lincoln: el noble president nord-americà que va eliminar l'esclavitud de la Terra i alhora el vencedor de la guerra dels unionistes contra els confederats. El que potser no sabem d'ell, és que durant uns anys va treballar com a advocat i va tenir una manera singular de solucionar amb èxit alguns dels seus casos. Ja us vaig parlar del cas del deute dels dos dólars; ara us parlaré del cas dels seus dos amics enfrontats.

Quan Lincoln ja treballava com a advocat, va passar que un cop hi havia dos amics seus que estaven enfrontats en un litigi legal per causa d'un terreny del qual se'n disputaven la propietat; per un assumpte relativament secundari, pot dir-se.

El cas és que en una ocasió van estar junts a la mateixa habitació ell i els seus dos amics enfrontats, tots tres sols. Volien tratar de resoldre el conflicte, però els dos homes estaven ben cabrejats l'un amb l'altre.

Els dos homes demanaven a Linclon que digués a quin dels dos defensaria com a advocat. En Lincoln s'ho pensava i no s'acabava de decidir per defensar a un o a l'altre dels dos i, pensant sobre aquest tema, de sobte, enfadant-se, va dir:

- Sou dos bons amics i no m'agrada veure-us enfrontats. Us tancaré en aquesta habitació durant una hora i espero que sapigueu resoldre els vostres conflictes entre vosaltres.

I, sense deixar-los temps a reaccionar, en Lincoln va sortir precipitadament de l'habitació i els va deixar a ambdós tancats amb clau a dintre, sense cap mitjà de sortida que la mateixa porta que Lincoln havia tancat.

Els dos homes començaven a discutir entre ells:

- La culpa és teva!!

- No, teva!!

I va anar passant el temps...

Al cap d'una hora, en Lincoln va tornar a l'habitació i va veure els seus dos amics sonrients i asseguts, esperant-lo. Havien parlat entre ells lo suficient com per resoldre el seu problema i fer les paus.

Un d'ells va dir a Lincoln:

- Vostè ens ha fet veure que no valia la pena enfrontar-nos.

Ell va somriure content i va dir:

- M'alegra veure'ls en pau els dos.

I així és com Lincoln va resoldre aquest problema, posant pau entre tothom.