Abandó

La casa és buida, jo també estic buida. Buscant pels racons una petita essència del teu perfum però la teva olor ha marxat amb tu. La meva pell tremola per la mancança de les teves carícies que avui no l'abriguen, cada centímetre del meu cos et necessita. I el cor pesa, pesa més que mai.
Em trenco a trossets quan recordo el tacte dels teus llavis sobre els meus, porto el dolor cosit al pit, massa arrelat per arrancar-lo.
Dits glaçats toquen les cordes aspres d'aquesta guitarra, totes i cada una de les notes són crits d'agonia.