Cercador
A TU, NOUVINGUT DELS COLLONS!
Un relat de: iong txon- Compartir:
Nota de l'autor: Aviso que, com a narració, es tracta d'un simple exercici de ficció. Ho dic perquè, si estem parlant del conflicte original a Edèn, el de la generació zero, segons el Principi la cosa no va anar ben bé així. Sembla que la perversió de l'arcàngel va ser un procés gradual que es va iniciar amb l'etapa de creixement d'Eva, i es va anar desenrotllant progressivament durant tota l'adolescència d'ella.
El meu nom és Lucífer, però em podeu dir “Lucy”. Amb els de casa hi ha confiança. De res.
quan eres un marrec ja em feies mala espina
et vas fer un home i et vaig agafar tírria
la vaig veure a ella, i era just el que em temia
Jo mateix vaig haver d'ensenyar-te
a encendre una foguera en la nit
a seguir les petjades i els rastres
a caçar amb els llaços o amb l'arc
Vaig ser prou oportú per salvar-te
i vaig respondre corrents als teus crits
sort que ja era molt destre amb la llança
el dia que us va atacar el linx
I també quan us vaig portar l'aigua
en el temps de sequera, a l'estiu
o quan vaig encarar-me als llops, en plena nit
armat tan sols amb una teia roent
On eres quan em devoraven les hienes o els bacteris
o quan vaig haver de morir, de fam i de fred
només perquè els meus gens
no eren prou bons per a tu?
Hi ha qui diu que no tenim femelles
com als llimbs, més sols que mussols
i tant que en tenim, i sense elles
res del fet no s'hauria resolt
Però segur que cap no és com la teva
al nostre erm una única flor
qui hauria dit que podia donar-nos
una joia de tan gran valor!
I ara hauria de deixar-te fer l'home
retirar-me a un racó per morir
i deixar que t'emportis el premi
que el Senyor ha reservat per a tu?
Doncs et dic que no em dóna la gana
o potser és que no em surt dels collons
vés cridant, si vols, Déu i sa mare
i que caiguin mil llamps i mil trons!
Jo diria que me la puc fer meva
i si no, temps al temps i ho veurem
fem que triï per ella mateixa
qui dels dos és el mascle més ferm!
l´Autor
130 Relats
269 Comentaris
108533 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
EL DIAQuan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.
El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.
Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!
I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.
Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.
Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes
Agustí Bartra
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"
Ventura Gassol
EL COMTE ARNAU
Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…
(…)
Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;
i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.
(…)
Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!
I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!
Josep Mª de Sagarra
LE COLIBRI
Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air
il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair
Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !
Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.
Charles Leconte de Lisle
Els Principis Divins, en català
Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".
El meu primer poemari en paper:
Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni
.