A qui no li mola un atxim a puesto...?

L'Svav'ruba es va trobar un bon dia, tot llimpiant,
una boleta de pols lleugerament pel-iag-uda...
La podria haver barrut i KABUT!!!
però hi va veure papallones gràcils
(que sense volar amb l'ortodòxia dels àngels...
arribaven fins on podien i omplien el cel
de sanefes i galindaines)

ES VA DEIXAR ESTORNUDAR UNA MIQUETA I LLEUGER PESSIGOLLEIG,
que vès per on...
(a qui no li mola un atxim a puesto... )

Total, que segueix llimpiant...
però quan arriba sota el piano, bola de polsim i estornut...
i a vegades s'estira debaix i sota l'escruta de la lluna plena es diverteixen entre atxims i cantineles...
fins que casi es fa de dia i tampoc és plan...

Llavorens quan sent petjades tutores
i ceps i búfals desbocats,
es tapa sota l'edredón i fa veure que temps ha que...

La podria haver barrut i KABUT!!!
però hi va olorar poleo-menta tot engripat,
i un sorbo i un atre...

... Finalment, es va trobar
tot llimpiant Svav'rubament el TOT,
la familía extranyada medicant-lo i fent-li entendre l'absurditat de l'atximaviciamenta...
i l'Svav'ruba, quan l'allunyaven del piano, fumava pebre i dibuixava sacs de gemecs en la roba suada de malson,
perquè maldeia els calcs... (els succedanis de fireta...)

I la senyoreta n'esperava una redacció 3cm. de marge
títol a la dreta no més de 100 paraules...
que ja n'havia escrit 3200...
el títol al final uns marges un pèl idos
s'havia oblidat la pauta, i el tema ...
tot ple de barbarismes i morfosinTaxes

perquè...
La podria haver barrut i KABUT...
però va trobar que les migdiades pau eterna
i les patinades estornuts de joia

(arrissant la tramoia
fins a convertir-la en permanent)