A mitja tarda

Un relat de: Bitxa
I ara em trobo obrint els ulls
a mitja tarda,
endormiscat pel sol d’hivern,
revestit per aquells segons
en que un no sap si encara somia,

i sense saber com
ni com ha anat tot,
et miro,
et pregunto,
i amb els llavis
em respons.

Ens despertem obrint els ulls
a mitja tarda,
endormiscats pel sol d’hivern,
revestits només d’amor,
un llençol i una manta.

Ni somiant el millor destí,
hagués pogut imaginar-te.

Comentaris

  • Sensacions....[Ofensiu]
    Fada del bosc | 23-01-2011

    Les migdiades a l'hivern que bones són pero poques vegades les podem fer...
    Una descripció mandrosa que al llegir-la et fa tornar sentir aquella mandra tan agradable al despretà d'una migdiada a l'hivern.

  • Instant de viure[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-01-2011 | Valoració: 10

    Hola Josep: Després d'una bona migdiada d'hivern no hi ha res millor que llegir un poema com aquest. Has fet que m'hi senti molt identificat. M'encanta la teva concisió, la teva varietat d'imatges, la seva riquesa i la concreció de les frases. Un regal bestial per una tarda mandrosa d'hivern. Bones paraules, bons pensaments, bona tarda. Una abraçada.
    Aleix

  • Sol d'hivern[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-12-2010 | Valoració: 10

    Molt bon Relat ple de sensibilitat que m'ha tocat dolçament.
    Sóc amic del Sol d'hivern que comparteix estones amb el fred, amb la manta, amb la bufanda.