A Miquel Bauçà

filladelvent,
m'ha agradat moltíssim! Potser al final t'embales una mica, tal vegada volgudament, per exaltar el teu sentiment envers el poeta. Jo també vaig veure un reportatge i d'immediat vaig necessitar empapar-me de la seva poesia. Llegint el teu relat sembla que et va entusiasmar de la mateixa manera. Mai és tard per nous descobriments, però sap greu que tothom en parli arran de la seva mort. Tinc pendent conèixer la seva prosa. El defineixes molt bé: por, soledat i contradicció...

Un poema, si em deixes dir-ho, una mica histèric però extremadament sincer. Descrius de manera visual i entenedora allò de: escric en fulls el que sóc, els full són un mateix en certa manera, i què passarà si aquests s'esfumen?, que en quedarà de mi? seré encara jo, sense records?

Aquest escrit et despulla com a escriptora i queda clar que escrius des de dins i sense gens, o no gaires, filtres.

Perdona el meu desconeixement, però no coneixia en Miquel Bauçà. Ara l'he estat llegint a través dels comentaris que tens al poema, i la veritat és que pinta molt bé, interessant.

Felicitats i sort, filladelvent!

Caminar i riure molt.
El secret de cansar-se.
...
Què devem als nostres pares?
Essencialment, no res,
vagues modes de conducta...
...
"El tabac danya els espermes,
també la fertilitat..."
És d'allò més progressista.
...
-Què he de fer per no plorar?
-El millor és suïcidar-te.
-Però això és massa fort...
-Doncs no ploris, ploramiques.
...
Un cos lliure dins l'espai:
vet aquí el que és un somni.
...
-Vós, Tomeu, no somnieu?
-No, per què? -Molt convindria.
...
Jo sóc un dels animals
no classificats encara
en perill d'extinció.
Fóra llàstima de perdre'm.

Miquel Bauçà

Estimada, estimadíssima filladelvent, t'escric aquest petit tast dels poemes breus de Bauçà de la seva darrera època, perquè qued entusiasmat amb la curiositat amb què tractes la desesperança a partir d'un nexe més biològic qe no pas cultural o intel·lectual amb el nostre poeta universal Bauçà. T'estic molt i molt agraït de les paraules que m'has dedicat a la meva plana i crec que jo sóc tècnicament incapaç per a fer un comentari com els que tu saps fer. Hi ha, sota el poema, un comentari de no sé qui que diu que el poema li recorda un altre de Bauçà, del llibre "Una bella història", quan Miquel era un poeta trist que no sabia com sortir de la immundícia de l'estultícia. Jo, sobretot, si ets lectors més o menys vergeta de Bauçà, et prego que llegeixis Els canvi, Els estats de connivència, Els somnis i Rudiments de saviesa. Certituds immediates, un llibre que M.Bauçà m'ha enviat per correu electrònic després de mort, no sortirà fins el proper santjordi, suposo.

Filladelvent, avui em trobo un poc malalt i un xic vençut, trist... T'escriure més llargament tot d'una que pugui. Un petó bestial del teu

Carles

a un poema del Miquel Bauçà, potser per què es una mica trist com el teu poema.
Si una tarda
plou la tristesa i lluen sota el baf
les carrosseries dels cotxes, tot creuant
els semàfors, el fang i el fàstic
de la ciutat humida;
si una tarda
un surt cansat de fer feina i plou,
i plou la tristesa i plou tant que els cecs
s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,
com pot un aguantar els ulls de les nines
boges, els ulls de les nines lletges!
La letargia, la tarda, la pluja, la pena,
l'esfondrament general,
el neguen tant a un, que un s'aferra,
a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor,
brufada desperit.

Miquel Bauçà

Et diré que aquest és potser el que més m'agrada de les últimes coses que has penjat.

Donat que a tu últimament t'agrada fer comentaris llargs i llargs, potser jo tambè n'hauria de fer un.... Però fa peresa!

Et diré però que el teu poema crea un bon clima, que té contingut i el contingut és bo, que s'entent el punt just, però que dones també llibertat al lector per alguna interpretació. I que fa pensar. Vaja, que té els ingredients per un bon poema!

Per mi, et recomanaria que seguissis per aquest camí, que exploressis més el llenguatge, i sobretot que et descarnessis al escriurè poemes. Ja hi ha prous continguts buits a la tele i a la vida diària per que també els poemes n'estiguin plens!

T'he de dir també que el teu poema sembla que estigui una mica dispers. Potser caldria que l'hagessis treballat més... Ja ho sé, ja, l'impuls de la joventut! Però cal treballar els poemes, fins que siguin àgils, naturals, gens feixucs. Però no recarregats, ni massa simples, ni massa entenedors!

Va, ara et criticaré una estrofa, concretament la segona. No sé perquè (aquest que va, junt o separat?), però a mi em sona malament. No seria millor:
Una casa plena
de preguntes i gents,
d'atabalaments,
i jo amb les mans buides
i el cap ple de pols.
I no em responc quan
em pregunto,
callo,
callo.

Quina gosadia, retocant un poema d'un altre! Sí, ja ho sé, ara té canviat el sentit.... però m'agrada fer-me el Boig!

Ah, el millor: l'última estrofa!

Una abraçada,

Boig