A l'alba

amb tota la feia per fer! Però la reflexió del somni -i, amb ella, el primer sonet- ha, sens dubte, valgut la pena.

Poc podria comentar jo al respecte, i és que mai he escrit un sonet. No fa molt, precisament, m'ho van proposar; prova-ho. La veritat és que és un repte, fer quadrar les paraules i tenir en compte no ja tan sols la sonoritat, sinó la perfecte harmonia de les rimes sense que sonin artificioses o forçades.

He escrit, això sí, poemes amb rima -la mètrica no l'he deixada del tot de banda, ja que fer quadrar el número de síl·labes dóna peu a una lectura més dòcil, més agradable del poema-. El cert, però, és que fa temps que no provo d'escriure buscant rimes. No tant pel tema "poc-temps-molta-feina-oposicions" que s'ha convertit (sembla!) en el lema de la meva existència (per ara, almenys), sinó perquè en els últims poemes que he escrit he passat olímpicament de fer quadratures per trobar rimes.

Algun dia m'hi posaré. Si més no, a mode de repte, val la pena intentar-ho.

Sobre A l'alba, dir-te només que, tot i ser el primer sonet, està ben treballat i aconseguit!

Gràcies Sibil·la pel teu comentari després de taaaaaant de temps!!!

Una abraçada del teu company relataire!!!

Vicenç

Vec que tu ets MOLT BONA, noia...!
Una encaixada