Cercador
A la paret
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
A la paret hi veig tot el què sóc :
per una banda la dona que m'estimo,
fins i tot quan a la fotografia la miro i somriu,
i per l'altra banda els records d'adolescent,
de quan el meu ídol era viu, de quan la droga era el pecat,
i la innocència n'era la víctima de tot plegat.
Tot i així conservo l'or més important de tots :
la dona que m'estimo,
que encara la miro i encara em somriu.
A la paret hi veig tot el meu amor...
a la paret hi veig tot el què sóc.
Comentaris
-
Quina paret, es màgica?[Ofensiu]LLIRIDAIGUA | 15-05-2005 | Valoració: 9
Gràcies per comentarme !!
A traves de la paret (que sembla un mirall) es veu:que t'ha encantat la teva adolescencia, i que t'estimes molt, molt i molt a la teva dona, o no?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿
Jo diria que si.
Aquesta poesia m'ha transmes molt d'amor i felicitat, Marc Freixas.
¡¡Petons!! ¡¡ADÈU!!
LLIRIDAIGUA. -
Ben curiós...[Ofensiu]Llibre | 12-05-2005
...cercar allò que ets, tot contemplant una paret.
M'ha recordat... ostres, sí! La memòria m'ha fugit per un instant, i se m'ha endut vers uns temps llunyans, d'adolescent, una època en què l'escriptura era sobretot un sistema catàrtic d'autocomprensió. I en aquella època recordo que vaig escriure un recull de relats. "Monólegs amb la paret".
Doncs aquest poema teu m'ha fet viatjar cap a aquella època i aquells monólegs. Quins temps!
Però tornant al tema. Repeteixo: no deixa de ser curiós que, tot contemplant una paret, cerquis l'essència d'allò que ets.
I és clar, buscant respostes a aquesta peculiaritat, em pregunto si això no és perquè en realitat no cal veure la pròpia imatge reflectida, per conèixer-nos.
No necessitem espill. No ens fa falta cap mirall.
El que cal, en realitat, és aconseguir el moment de pau per enfrontar-nos a nosaltres, i escarbant el propi ésser descobrir el que hi ha. El que havia. El que n'ha quedat.
Hi ha un passat. I per damunt d'ell... la dona que estimes. Tot el que ets.
Fins la propera,
LLIBRE -
llegeixo:[Ofensiu]Capdelin | 06-05-2005 | Valoració: 10
"... de quan el meu ídol era viu, de quan la droga era el pecat, i la innocència n'era la víctima de tot plegat..."
em sona a perfecció, a cançó, a versos de poeta experimentat, creador, primitiu, innovador...
tens una màquina pròpia de crear, de no assemblar-se a ningú, de poesia diferencial...
noi, portes una truncada de fecunda inspiració... ara comprenc per què vénen avantspassats nostres de l'univers a documentar els teus poemes... per a ells són el modernisme poètic català... i per a nosaltres, ELLS són la nostra geneologia visceral.
una abraçada, amic!!! -
M'ha agradat molt[Ofensiu]ITACA | 06-05-2005 | Valoració: 10
M'agradat molt com has escrit aquest relat ... moltes vegades se m'avia ocurregut fer algo així, però mi posava i res ... tu has fet un relat sensacional, molt maco.
ITACA
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871091 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.