A la paret

Un relat de: Marc Freixas

A la paret hi veig tot el què sóc :

per una banda la dona que m'estimo,
fins i tot quan a la fotografia la miro i somriu,
i per l'altra banda els records d'adolescent,
de quan el meu ídol era viu, de quan la droga era el pecat,
i la innocència n'era la víctima de tot plegat.

Tot i així conservo l'or més important de tots :

la dona que m'estimo,
que encara la miro i encara em somriu.

A la paret hi veig tot el meu amor...

a la paret hi veig tot el què sóc.

Comentaris

  • Quina paret, es màgica?[Ofensiu]
    LLIRIDAIGUA | 15-05-2005 | Valoració: 9

    Gràcies per comentarme !!
    A traves de la paret (que sembla un mirall) es veu:que t'ha encantat la teva adolescencia, i que t'estimes molt, molt i molt a la teva dona, o no?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿
    Jo diria que si.
    Aquesta poesia m'ha transmes molt d'amor i felicitat, Marc Freixas.


    ¡¡Petons!! ¡¡ADÈU!!

    LLIRIDAIGUA.

  • Ben curiós...[Ofensiu]
    Llibre | 12-05-2005

    ...cercar allò que ets, tot contemplant una paret.

    M'ha recordat... ostres, sí! La memòria m'ha fugit per un instant, i se m'ha endut vers uns temps llunyans, d'adolescent, una època en què l'escriptura era sobretot un sistema catàrtic d'autocomprensió. I en aquella època recordo que vaig escriure un recull de relats. "Monólegs amb la paret".

    Doncs aquest poema teu m'ha fet viatjar cap a aquella època i aquells monólegs. Quins temps!

    Però tornant al tema. Repeteixo: no deixa de ser curiós que, tot contemplant una paret, cerquis l'essència d'allò que ets.

    I és clar, buscant respostes a aquesta peculiaritat, em pregunto si això no és perquè en realitat no cal veure la pròpia imatge reflectida, per conèixer-nos.

    No necessitem espill. No ens fa falta cap mirall.

    El que cal, en realitat, és aconseguir el moment de pau per enfrontar-nos a nosaltres, i escarbant el propi ésser descobrir el que hi ha. El que havia. El que n'ha quedat.

    Hi ha un passat. I per damunt d'ell... la dona que estimes. Tot el que ets.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • llegeixo:[Ofensiu]
    Capdelin | 06-05-2005 | Valoració: 10

    "... de quan el meu ídol era viu, de quan la droga era el pecat, i la innocència n'era la víctima de tot plegat..."
    em sona a perfecció, a cançó, a versos de poeta experimentat, creador, primitiu, innovador...
    tens una màquina pròpia de crear, de no assemblar-se a ningú, de poesia diferencial...
    noi, portes una truncada de fecunda inspiració... ara comprenc per què vénen avantspassats nostres de l'univers a documentar els teus poemes... per a ells són el modernisme poètic català... i per a nosaltres, ELLS són la nostra geneologia visceral.
    una abraçada, amic!!!

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    ITACA | 06-05-2005 | Valoració: 10

    M'agradat molt com has escrit aquest relat ... moltes vegades se m'avia ocurregut fer algo així, però mi posava i res ... tu has fet un relat sensacional, molt maco.

    ITACA

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.