A la deriva

"Vivir a la deriva
y sentir que todo marcha bien"

Extremoduro


Han caigut els murs de les presons
a la meva ment.
I ja no us queda ferro
per fer gàbies o grillets
amb els que poder tancar-me.
He descobert que soc un home lliure.
I no puc renunciar a cap segón
de la meva lluita per ser jo,
o el que penso que soc.
He arrelat als núvols
per poder caminar sobre els mars
(o sota d'ells)
Sense ser pescador de ningú.
Per veure els mars
i imaginar els silencis
que alguns creuen que han imposat als oceans.
Però a freqüencies desconegudes les balenes canten
i omplen llibres invisibles
de pentagrames eteris.
Els funambulistes caminen sobre els horitzonts
sense més xarxa
que un Mediterrani
que no és més que una taca d'oli i sang;
una tanca de filferro
i carn arrencada;
un silenci vergonyòs;
una escupinada dels amos;
una letrina dels imperis
i un paisatge imaginat
per a quatre autoproclamats
poetes.