Animals. PART 3/3: Un futur amb vàries cares

PART 3: Un futur amb vàries cares

L'encontre cara-cara amb els productes que en certa manera jo mateix fabricava em va animar a abandonar totalment el negoci del tràfic de drogues. Mica en mica. A les primeres, la bruta consciència em va convidar durant una bona temporada a freqüentar els bars més tristos del districte, de dia i de nit, tapant així l'arrepentiment amb una manta de quaranta graus, perquè no pogués parlar ni insinuar res de res.

Mesos més tard, recuperat i immers de nou al magatzem però amb alguns contactes "in crescendo" al Zoo de Barcelona, em vaig assabentar per boca de R.C. que l'Elise havia mort de sobredosi en un pont llardós del barri. R.C. va ser detingut per la policia i condemnat a prop de vint-i-dos anys de presó per tràfic d'estupefaents i alguns càrrecs més. Per sort, en aquells moments jo ja no tenia cap mena de relació laboral amb ell i vaig poder lliurar-me de ser empresonat. Ara tinc més temps lliure i menys diners, però dedico la major part del meu temps a tirar endavant un col·lectiu que es dedica a atendre els joves marginats per evitar que s'embarquin al vaixell de les drogues sense conèixer-ne el rumb, que per a tots sol ser el mateix.

De tota la història, però, el que més ràbia em fa és pensar que mentre l'Elise resta enterrada, en R.C. tancat entre barrots i jo arrossegant tones de consciència diàriament, algun peix gros es rasca la panxa en una hamaca amb un bon puru a la boca i un excel·lent licor a la mà en un xalet blanc, a Marbella, o allà on sigui. I amb aquests si que no hi fan res, o gairebé res.