22

Un relat de: AVERROIS

Tic, tac, passa el temps,
tac, tic cada moment,
milions d'imatges del passat,
les imatges presents,
la realitat,
tic, moment d'alegria,
tac, surt la tristor
tic, dona pas a l'amor,
tac, ha dansat la mort.
Tic, tac, passa el temps,
tac, tic cada moment,
milions d'imatges de la il·lusió,
donant forma a la processó,
tic, passa l'enveja,
tac, la humilitat,
tic, empresona el seny,
tac, el cervell estreny,
tic, tac,
tic, tac,
tic… tac…

Comentaris

  • quin ritme!!![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 19-12-2005

    i quina reflexió que transmet aquest poema!! e temps.. aquest rellotge que no s'atura....
    s'haurà d'aprofitar, no? no fos cas que un dia s'aturés, o decideixi deixar de funcionar!!!!
    una abraçada, i mercès pels comentaris!!
    Sílvia

  • tic, tac; tac, tic[Ofensiu]
    kispar fidu | 19-12-2005

    (s'acosta el cocodril del capità garfi?? nooo! és el rellotge del temps que mai atura el seu pas ni ens regala instants de propina!! jejeje).

    Un relat ben trobat, parlant d'un tema qüotidià i sempre present com el pas del temps, amb un ritme graciós del tic-tac del rellotge... és bonic!

    apa, ens veiem!!
    Gemm@

  • Un ritme vertiginós i frenètic...[Ofensiu]
    ROSASP | 19-12-2005

    va marcant aquest tic-tac. Instants plens de tot, moments buits, veus i silencis entre aquest batec que no s'atura.
    Ens passem tantes estones desitjant que arribi el cap de setmana o les vacances, o que passi tal o qual cosa i mentrestant les agulles no paren i ens deixem perdre el present convertint-lo en un miratge del futur.

    Un poema molt aconseguit!

    Petons!

  • M'encanta![Ofensiu]
    Underneath | 19-12-2005 | Valoració: 9

    El trobo brillant! i a més a més el títol em fa pensar en una cançó de Millencolin que diu

    I'm twenty two, so far away from all I dreamed,
    I'm twenty two and I'm feelin' blue...

    "Tinc 22 anys, tan lluny de tot el que vaig somiar,
    tinc 22 anys i em sento deprimit"

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371439 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!