16 de Novembre

Un relat de: Ze Pequeño
Quina veu suau...

Joc delirant
de vermells i blancs;
-és un vol privat-.

Sota un cel de vidre,
milers de somriures
penjats a les parets,
donen llum a la sala
i a totes les cares
que, embadalides,
comparteixen un cel
íntim i immens
aquesta nit.

Anem robant mirades
furtives i privades,
però no dos ulls,
ni quatre:
tants ulls com paraules
surant entre nosaltres.
Entre tots.
I gairebé,
sense adonar-nos,
ens enlairem...

I enmig de tants colors,
i sons, i mots tan càlids,
a poc a poc, tots junts,
ens anem tornant fràgils.


Volem...?

Comentaris

  • Jo tambe he passejat[Ofensiu]
    Marc Freixas | 06-12-2010

    Jo tambe he passejat, sense quedar-m'hi del tot,
    per un cel on volar no es estrany, ni caminar una virtut... nomes que sense demanar res, m'hi he trobat llegint el teu poema, i llavors me n'he adonat que tu hi feies acte de presencia acompanyant-te del talent, fins que finalment tu, el teu talent i jo hem baixat altra volta del cel per posar els peus en terra ferma, i aixi, un cop calmats amb tanta poesia, hem pogut acaronar una bona conversa.O sigui que si, que hem sigut capaços d'anar al cel i tornar amb una lliço poetica ben apresa!!Et felicito Salzburg, enhorabona pel gran poema.
    Una abraçada ben literaria.

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

635 Comentaris

131563 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com