<>

Un relat de: Manel Mula Ferrer

Que en feia de temps que quan parlava amb ella es posava nerviós, sense saber perquè, i les mans li tremolaven a poc a poc, procurant que no es notés gaire... I es notava...
S'asseien en un banc, de tant en tant, a enraonar de coses trivials, per tenir un pretext per poder anar parlant. Coneixien la seva afició mútua a quedar-se junts i, malgrat tot, no se la confessaven.
Vés per on, pensava, que ell sempre havia catalogat l'amor com a un sentiment idiota... (I l'era). No havia canviat pas d'opinió, simplement havia canviat de condició: ara ell era un idiota més. Un idiota més mesclat enmig de tota aquella immundícia de gent que s'escampava pel passadís morrejant-se desesperadament, com si sabessin que aquell moment de goig era efímer... (I l'era), malgrat totes les promeses inútils que els amants es poguéssim fer, malgrat es sotmetessin a tots els sagraments existents i s'encomanessin al Déu més deu de tots... Però ara ell era un idiota més... Un més que s'embriagava d'aquella cosa estranya que tornava a tots bojos i els buidava per dins, tot fent-se lloc, per a quedar-s'hi i deixar un buit immens quan se n'anava, sabent que se n'aniria, ja fos en un instant o en mesos...
I qui sabia què era el que sentien? Ningú. Tampoc ell ho sabia, no sabia ni si el sentia... (I l'era?) Simplement per provar... S'aventurava sense preparació, inconscient, sense pensar, tot intentant trobar algun sentiment que li fes el pes de la vida més lleuger. I qui sap...
No sabia què el preocupava... Només era un neguit, un polsim d'incertesa de procedència incerta que era allà, dins seu, i s'anava fent lloc... I sense poder expressar el que sentia, només va saber dir:
- Només m'has de prometre que no serem com tota aquesta colla d'insensats d'aquí que s'exposen grollerament a...
Fins al punt que ella li va tancar la boca amb un bes amorós que el va emmudir, saborós i dolç, i que (no s'acabaria mai)...

Comentaris

  • Publicaràs més relats?[Ofensiu]
    nuriagau | 24-05-2009 | Valoració: 10

    Potser sí que els enamorats formem part del món dels idiotes, però... que bé ens sentim quan estem enamorats, oi?

    El relat s'acaba sense saber ben bé què es el que el protagonista vol que li prometin.

    Felicitats pel relat!

    Núria

    PS: Promet-me que publicaràs més relats.

  • Uep...[Ofensiu]
    Carrol | 16-11-2008

    Cagon d'ena Manel!!!!

    Que bé que escrius...ara estic gelosa i no agafaré sa ploma fins d'aquia a...d'aqui a que tengui algun sentit tudar paper.

    Però tu contiunua...que ja te veig recordat al llarg del temps...me diràs loca però ara m'imaginava es teus relats publicts en paper i algu llegint-los mentre es demana " com devia ser l'escriptor?" i he pensat..."jo el conec" i m'ha fet gracia...

    Però essent del tot sincera aquest darrer no m'agrada tant com els altres...però esta molt ben expressat! i m'has de dir en qui pensaves mentre l'escrivies!!!!...

    Au...

l´Autor

Manel Mula Ferrer

3 Relats

4 Comentaris

1788 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Manel Mula i Ferrer (jo) vaig néixer el 28 d'agost del 1992 en una petita població de precioses costes: Portocolom (Felanitx).
Des de ben petit, presentava problemes per a escriure que vaig anar superant de mica en mica i gràcies a la dedicació i paciència de la meva mare (que també em féu agafar el gust per la lectura).
Lletraferit de mena, el la meva ànsia lectora va creixent més i més fins a límits insospitats! Vaig començar a escriure a través d'una experiència personal força dura que em va fer veure la cruesa del món massa d'hora com per a empassar-me-la. Gràcies a la lectura, que em permet marxar d'on sigui i quan sigui i tancar-me en un món meu i de l'autor; i a l'escriptura que és una gran eina per a ordenar unes idees caòtiques i sense sentit he anat sobrevivint, de moment, val a dir-ho...
Altrament, avui m'he decidit a escriure aquestes línies amb el desig d'arribar a algún lloc algún dia. No em refereixo a la fama ni a carretades de diners ni a que a tothom li encanti el que escric, sinó a poder dir, algún dia, que sé escriure i que sóc un bon escriptor; perquè ja és hora de fer les coses per a un mateix, i perquè qui sap si, si hagués seguit aquesta doctrina, les coses hagueren anat millor... Menys mal que mai ho sabré amb certesa.

MMF (25/9/2008)

Últims relats de l'autor