Cercador
Què donaries tu...?
Un relat de: Manel Mula Ferrer- Compartir:
Sempre havia creuat el pas de peatons per damunt les bandes blanques. Amb el semàfor en vermell... Una rutina perillosa, certament, però rutina al cap i a la fi. Mai l'havia atropellat res ni s'havia expressat desig de fer-ho... Tampoc s'havia plantejat mai de creuar per les línies negres. Perquè, certament, les línies eren les parts blanques o les negres? Només volia una resposta contundent a tot. I pensava, pensava... Es passava la vida pensant en les coses... Què? "Donaria el meu polze i el meu dit petit...*" "I la mà sencera!?"... Perquè...? ... Tenia, ara una hipòtesi; i, de sobte, un cotxe vermell, flamant, travessà el pas de peatons sense diferenciar ratlles ni colors ni res... I se l'endugué en banda, i el projectà contra un om del xamfrà. "Era encertada", pensà.
Manel Mula Ferrer (26/9/2008)
l´Autor
3 Relats
4 Comentaris
1796 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Manel Mula i Ferrer (jo) vaig néixer el 28 d'agost del 1992 en una petita població de precioses costes: Portocolom (Felanitx).Des de ben petit, presentava problemes per a escriure que vaig anar superant de mica en mica i gràcies a la dedicació i paciència de la meva mare (que també em féu agafar el gust per la lectura).
Lletraferit de mena, el la meva ànsia lectora va creixent més i més fins a límits insospitats! Vaig començar a escriure a través d'una experiència personal força dura que em va fer veure la cruesa del món massa d'hora com per a empassar-me-la. Gràcies a la lectura, que em permet marxar d'on sigui i quan sigui i tancar-me en un món meu i de l'autor; i a l'escriptura que és una gran eina per a ordenar unes idees caòtiques i sense sentit he anat sobrevivint, de moment, val a dir-ho...
Altrament, avui m'he decidit a escriure aquestes línies amb el desig d'arribar a algún lloc algún dia. No em refereixo a la fama ni a carretades de diners ni a que a tothom li encanti el que escric, sinó a poder dir, algún dia, que sé escriure i que sóc un bon escriptor; perquè ja és hora de fer les coses per a un mateix, i perquè qui sap si, si hagués seguit aquesta doctrina, les coses hagueren anat millor... Menys mal que mai ho sabré amb certesa.
MMF (25/9/2008)