Vigília absurda

VIGÍLIA ABSURDA

Em rosego els dits amb aire desenfadat, a mig pixar-me a sobre, recordant relats de Charles Bukowski, un referent que des de la meva adolescència he tingut present i segueixo tenint-lo. Puc menjar peix i odiar la mar, puc no menjar-ne i estimar-la, puc fer les dues coses o puc fer-me un tip de riure i oblidar el món. I això últim és el millor que puc fer.
Les notícies de la televisió em treuen de polleguera, els diaris m’unten la consciència d’estudiant, línia rere línia, article rere article, amb les seves pertinents fotografies.
Avui m’he descuidat una versió castellana de ‘L’Anticrist’ de Nietzsche a Sabadell, i com me n’arrepenteixo. El Jorge Bucay es fa estimar, però em fa entrar en contradicció, i ‘Déjame que te cuente’ és l’únic llibre que tinc aquesta nit a l’habitació.
Em fa ser egoïsta ser jo mateix però no em puc donar la maleïda oportunitat d’infravalorar-me, haig de seguir línia a línia, i escrivint, que ara mateix és el que m’allunya d’un tedi força incomprensible.
És evident que em manca alguna qualitat personal i de vida, d’aquí els reptes que m’imposo obligadament vés a saber per què.
Només aigua i cafè, gana, ganes de meditar sobre Henry Miller però no puc doncs tampoc l’he dut on sóc ara. I sense entrar en contradiccions, passen de les tres de la matinada i em deixaré portar.

-Matinada del 20 de Febrer de 2011-

La Llacuna


Sergi : )