Vida quotidiana

Un relat de: Anaïs
A la plaça, una nena juga
amb una bala i una bomba.
Al cementiri, organitzen una festa
de benvinguda, i
l’alcalde prepara el vestit negre
per a imprevistos.
Una noia es mira al mirall,
i compta orgullosa els ossos
que ara se li veuen.
La botiga del poble ven
silencis a bon preu,
i el fontaner s’ha especialitzat
a soldar ferides obertes.
A l’església esquerdada, s’ha casat
un noi amb la seva motxilla,
el reben els convidats
amb mirades buides
i somriures planxats.
Durant el convit, els serviran
llàgrimes amagades.
Les mestresses de casa
espolsen les catifes
plenes de solitud.
Al poble de la guerra,
de la tristor en fan la senyera.
Amb sang pinten el futur,
preguntes sense resposta:
L’única manera de viure
és la mort?

(02/05/12)

Comentaris

  • Autocomentari[Ofensiu]
    Anaïs | 16-06-2012

    Hola,
    m'autocomento per comentar (?) que aquest poema va sorgir per al Melorepte 187: Brothers in arms:



    Un somriure,
    Anaïs

  • Musical poema ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 13-06-2012 | Valoració: 10

    Però no , Anaïs. L'única manera de viure no és la mort.Tot i que sabem que hi ha d'haver un final , gaudim de la vida.
    Genials les frases : "La botiga del poble ven silencis a bon preu " i
    "El fontaner s'ha especialitzat a soldar ferides obertes."
    Jo també t'envio un somriure.

    Nonna

  • Bona feina[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 18-05-2012 | Valoració: 10

    Hi ha pel·lícules que sense necessitat d'utilitzar imatges i músiques especialment impactants, et saben transmetre amb força tot un món de sensacions.
    El teu poema és com aquestes pel·lícules, tan "normal" i amb tanta força alhora!
    Està molt treballat i molt ben escrit. Bona feina!

l´Autor

Foto de perfil de Anaïs

Anaïs

49 Relats

174 Comentaris

47419 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Hola!

Diuen que definir-se a un mateix és una de les coses més difícils que hi ha, i més si et demanen o et demanes que és allò que tens de positiu.

Sempre m'ha agradat molt llegir i escriure també; anys enrere recordo que si m'havia plantejat d'escriure a nivell professional sempre pensava: "On vas tu, amb escrits que tenen com a màxim dues pàgines mecanografiades?" (Sí, abans no hi havia ordinadors, costa de recordar-ho...).

Jo sóc la típica escriptora que quan realment m'inspiro és quan estic trista, així que pot ser que els meus relats siguin sempre de situacions difícils, que com tothom he passat les meves. Però des d'aquí us asseguro que la major part del temps estic alegre, sóc sociable i positiva.

Ens llegim,

Annaïs
(09/03/12)

Aquest és el meu correu electrònic si necessiteu preguntar-me alguna cosa o simplement pel que vulgueu (sempre que estigui dins del marc legal vigent i per a tots els públics, jeje):

anais1978@yahoo.es


UN GRAN SOMRIURE!!!