Viatjant de Cel

Viatjant de cel nocturn
allarga la mà, ací
agafa un instant, només un
atança la lluna durant
una eternitat

viatjant de cel ponent
t'inunda la claror de la vesprada
espetega en els teus visors,
t'impedeix observar
la bellesa del final.

viatjant de cel matiner
fes realitat el que et proposis
proposa't, allò que facis realitat
realitza els majors somnis
i no naveguis mai mai en va

viatjant de cel, a tu et dic
traçarà la teva nau
un camí d'esperança a través
de les onades que sols els de darrere
observaran, amb vergonya i delit

viatjant de cel serè
surca els set-cents horitzons
explica'm què hi ha,
a través de cadascun
i fes-ne via, que la vida se'n va.

vianant del cel fluint
descobreix qui et respira
besa la mà del somniador
i desa un record dins el cor:
sigues tu el meu tresor.

viatjant de tots els cels
viatja, viatja
no paris mai més,
sempre hi ha horitzó, i no s'acaba
sempre et quedi aquesta passió

viatjant del meu record
recorda'm doncs, així com sóc
no intentis allargar els dits
que no em podràs atançar, deia't a crits
i no ploris

quan em trobis a faltar...

busca el teu cami,
viatjant sense destí...