Viatge en el temps

Un relat de: Sergi

Finalment havia aconseguit crear la màquina del temps! Ara retrocediria fins la seva infància i arreglaria l'error que va marcar la seva vida.

Va posar una cinta nova a la vídeocàmera, que gravaria tot el que succeís al present fins la seva tornada. Va prémer els botons en l'ordre correcte i va tornar enrera en el temps, en un vertiginós viatge en espiral, deixant al present un núvol groguenc provocat per una explosió. Va caminar una estona pels carrers del barri on s'havia criat, recordant emocionat cada aparador. Amb un nus a l'estómac, es va dirigir al lloc on trobaria al seu jo infantil. I era allà, assegut a un graó, amb la mirada clavada al cel. Va creuar el carrer i va asseure's al costat d'aquell ell petit, que el va mirar de reüll. Va parlar-li. Deu minuts després, tornava a la seva màquina del temps, satisfet i emocionat, perquè per fi s'hauria lliurat del seu error.

Va prémer els botons en l'ordre correcte i va tornar endavant en el temps, en un vertiginós viatge en espiral, deixant al passat un núvol groguenc provocat per una explosió. El va assatjar un dubte espantós. Havia alterat el temps, res tornaria a ser igual que abans quan tornés al present.

Espantat, va obrir la comporta de la màquina, però tot era al seu lloc, tal i com ho va deixar abans d'anar-se'n. Va rebobinar la cinta a la vídeocàmera, i es va veure a ell mateix fent un breu discurs davant l'objectiu, es va ficar a la màquina i va tancar la comporta. Després, una tremolor lleugera, un zumzeig i una explosió que va embolcallar la màquina en un núvol groguenc.

De sobte, ho va recordar tot. Tenia deu anys i estava assegut en un pedrís, algú li havia dit que, si s'hi fixava molt, podria distingir els planetes, i escrutava el cel sense gaire èxit. Un home va asseure's al seu costat, el va cridar pel seu nom i va dir-li que es quedés allà i, de cap de les maneres, creués el carrer per anar al solar on sempre jugava amb els seus amics. El desconegut es va aixecar, va creuar el carrer i va girar la cantonada cap al solar. El va seguir sense fer soroll, ben enganxat a la paret, però el desconegut ja no hi era. De cop va sentir una tremolor, acompanyada d'un zumzeig -va apretar a córrer cap al solar on havia anat al desconegut- i una explosió.

Quan va despertar, envaït per un pànic intens, va tornar a casa. Aquell dia van començar els malsons.

Comentaris

  • Estrany[Ofensiu]
    Biel Martí | 16-12-2005

    He trobat estrany el teu relat. En primer lloc, crec que el fas massa curt, de manera que un té poc temps de païr bé el que passa, que encara que sembli poc, és bastant. En segon lloc, la manera com ell recorda el succeït un cop ha fet el viatge al passat, m'ha deixat descol·locat lleugerament, crec que no li sobraria una explicació més extensa. Aixó sí, trobo que està força ben escrit. Dic estrany també, perquè el tema dels malsons, que comencen just després que el nen rebi la visita del seu jo futur, m'ha deixat encara més descol·locat. La idea, com quasi sempre que es parla d'aquestes "paradoxes" temporals, m'agrada, i estic segur que podries entrar-hi més a fons. És clar que, si l'has deixat així per alguna cosa serà...

    Biel.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: