El quart arquitecte

El faraó Djoser havia anat a Saqqara per supervisar la col·locació de les últimes pedres de la gran piràmide. En un acte de formalitat, va saludar al mestre arquitecte Imhotep i al seu ajudant, un home amb uns ulls blaus de mirada penetrant.
A la nit, i seguint les fórmules sagrades, va tenir lloc la cerimònia d'ofrenes a Thot, el déu lluna, que es va extrendre fins l'albada, moment en el qual Amon, el déu sol, beneïa l'obra sagrada i la carregava d'energia amb la seva llum.
Un per un, els principals responsables de la construcció de la piràmide van ser condecorats pel faraó, que va oferir-los una vil·la amb servents a cadascú. Al mestre arquitecte Imhotep va correspondre-li, amés, una construcció funerària a porp de la piràmide, igual que al seu ajudant. L'ajudant havia desaparegut i el faraó, indignat, va repartir els béns que li corresponien entre els habitants d'un barri humil de la capital, i va ordenar que mai es mencionés el nom de l'ajudant d'Imhotep a les escriptures. D'aquesta manera, la seva ànima vagar per sempre pel món, ja que Ossiris no l'acceptaria a l'altre món.
4500 anys més tard, el rei Eduard VII* es disposava a començar la cerimònia inaugural de la Torre Eiffel a París. Va reunir a l'arquitecte Gustave Eiffel, i als seus tres ajudants, Maurice Koechlin, Émile Nouguier i a un altre home d'ulls blaus i mirada penetrant, a qui va saludar fugaçment.
Durant l'àpat nocturn en honor a Eiffel, el rei va adonar-se, torbat, que l'home dels ulls blaus havia desaparegut. Mai més es va saber res d'ell.
La setmana següent, un vigilant del Louvre va ingressar al manicomi, presa del pànic i deliri. Afirmava, amb la mirada perdutda, que a les sales egípcies del museu passejava, errant, un fantasma d'ulls blaus.

___

*La Torre Eiffel va ser inaugurada el 31 de Març de 1889pel Príncep de Gal·les, que més tard seria rei, prenent el nom d'Eduard VII.