El quart arquitecte

Un relat de: Sergi

El faraó Djoser havia anat a Saqqara per supervisar la col·locació de les últimes pedres de la gran piràmide. En un acte de formalitat, va saludar al mestre arquitecte Imhotep i al seu ajudant, un home amb uns ulls blaus de mirada penetrant.
A la nit, i seguint les fórmules sagrades, va tenir lloc la cerimònia d'ofrenes a Thot, el déu lluna, que es va extrendre fins l'albada, moment en el qual Amon, el déu sol, beneïa l'obra sagrada i la carregava d'energia amb la seva llum.
Un per un, els principals responsables de la construcció de la piràmide van ser condecorats pel faraó, que va oferir-los una vil·la amb servents a cadascú. Al mestre arquitecte Imhotep va correspondre-li, amés, una construcció funerària a porp de la piràmide, igual que al seu ajudant. L'ajudant havia desaparegut i el faraó, indignat, va repartir els béns que li corresponien entre els habitants d'un barri humil de la capital, i va ordenar que mai es mencionés el nom de l'ajudant d'Imhotep a les escriptures. D'aquesta manera, la seva ànima vagar per sempre pel món, ja que Ossiris no l'acceptaria a l'altre món.
4500 anys més tard, el rei Eduard VII* es disposava a començar la cerimònia inaugural de la Torre Eiffel a París. Va reunir a l'arquitecte Gustave Eiffel, i als seus tres ajudants, Maurice Koechlin, Émile Nouguier i a un altre home d'ulls blaus i mirada penetrant, a qui va saludar fugaçment.
Durant l'àpat nocturn en honor a Eiffel, el rei va adonar-se, torbat, que l'home dels ulls blaus havia desaparegut. Mai més es va saber res d'ell.
La setmana següent, un vigilant del Louvre va ingressar al manicomi, presa del pànic i deliri. Afirmava, amb la mirada perdutda, que a les sales egípcies del museu passejava, errant, un fantasma d'ulls blaus.

___

*La Torre Eiffel va ser inaugurada el 31 de Març de 1889pel Príncep de Gal·les, que més tard seria rei, prenent el nom d'Eduard VII.

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Salgado | 19-01-2008 | Valoració: 10

    La idea és molt bona, el món egipci sempre enigmàtic i suggerent.

    Xavier

  • Arquitectes![Ofensiu]
    Tiamat | 14-07-2004

    El títol m'ha cridat molt l'atenció (estic estudiant arquitectura..), i no m'he pogut estar de llegir-lo.
    La idea en un principi considero que és bona, però almenys a mi, m'ha costat molt entrar-hi, i també entendre què estava passant. Ho he entès, sí.. però ha estat més perquè he suposat que la història estava explicant "això", que no pas perquè ho diés molt clarament. I vaja, quan dius que hi ha un quart arquitecte i no dius nom, és fàcil intuir qui és aquesta persona.
    Potser la solució seria allargar-ho més, dónar-li més intriga, que no fos tan fàcil endevinar-ho...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: