Verd

No coneixes gaire paraules per definir les diferents tonalitats de verd, aquest color que per aquests paratges en diuen grün. No arribes més enllà del verd clar i el verd fosc. Per un moment sospites que si només es poguessin veure els colors de l'espectre que associem al verd tindríem (com a mínim) tantes paraules per a les diferents tonalitats de verd com en tenim pels colors de l'arc de Sant Martí. I si ja existeixen, probablement les coneixeries.

Sigui com sigui estàs veient tots aquests verds i molts més en aquest moment, per alguna cosa en diuen Grüne Prater d'aquest lloc, sobretot ara que t'has apartat dels camins per on circulen ciclistes i excursionistes de ciutat i t'has endinsat en el frondós bosc on els pocs camins són estrets i les falgueres altes.

Veus, mires, observes els verds intentant memoritzar-los com si fossis el Funes el memoriós de Borges, com si el següent cop que veiessis, miressis, observessis els verds de l'Augarten, de la riba del Donaukanal (o de l'Alte Donau) o del Stadtpark haguessis de comparar-los amb els verds apresos al Prater. Perquè si et volguessis endur quelcom verd a casa, tard o d'hora, deixaria de ser verd.

Et sembla sentir, en la llunyania, portats pel maleït vent de Viena, els crits dels usuaris d'alguna atracció del Wurstelprater, probablement dissenyada per algú que cercava una via d'escapament per a les seves fantasies sàdiques. I tornes a la Hauptalle, dirigint-te en sentit parc d'atraccions.

Arribes a l'encreuament que, si torcessis a la dreta un cop i un altre després, et duria al Krieau i penses que, cada nit, les putes que cerquen clients en aquell tram no veuen tots aquells verds, ni tan sols els interessen. Potser els interessarien si els verds anessin precedits de vells. Et fa gràcia pensar que potser s'expliquen les unes a les altres acudits verds sota els verds que llavors són negres, com negres són algunes d'elles. Rius per dins, talment un pallasso plora, pel teu joc de paraules i continues endavant com si no hagués passat res.

Ciclistes, patinadors i demés suosos esportistes de cap de setmana passen pel teu costat. Tornes a sentir crits de gent que ha trobat una via d'escapament a les seves fantasies masoquistes allà al parc d'atraccions. Penses que potser t'hi acostaràs i hi donaràs una volta.

També penses que potser seuràs en aquest banc que tens just a la dreta. I que és verd.