Verd enllà

A la bellesa de l'illa, si de cas una mica motivat per les magnífiques fotografies que delirium va aportar al Repte Poètic.
És veritat que l'illa té moltes més lectures, a més de les seues caletes meravelloses, però jo que vaig estar fa molts anys treballant i gaudint dels seus paisatges, puc dir-te que reconec en els teus versos aquells colors verds, blaus i blancs que tant em van colpir aleshores... Tenia vint anys!!!
Una abraçada!

FRANCESC

I MOLT BON NADAL!!!

Elements senzills, marins per expressar l'absència de qui estimes. Però sembles resignada a aquesta absència, com si fos un refús per part d'ell. I et sents complementària d'ell ("Els meus blaus es fonen/I es confonen/Amb la teua pell"), i sents la seva impassibilitat de "roca agresta", fins i tot el trobes cruel. Desprens en el teu poema amor i realisme, respecte i resignació. Un poema escrit amb la fibra més endinsada de tu mateixa, ione, un poema que si fos recitat emocionaria el doble del que ja ho fa en ser llegit. Felicitats pel Repte Poètic aconseguit, valenciana!

Gràcies, d.

T'ha florit endins la profunditat on no hi arriba el sol, només tu en saps la drecera.

Salut.
onatge