Cercador
L'ofici de l'home fals
Un relat de: ione- Compartir:
Temps era temps que vivia un home fals.
L'home fals fingia una ànima trista, isolada.
Disfressava l'ego de noble solitud, de trista pèrdua
Tot emplenant papers de vacus mots barrocs.
Enganyava fràgils ulls de solitud vertadera,
Es transmutava en aliment per desnodrir les ànimes gastades
Xuclava sangs inspiradores per de cop desintegrar-se
i buidar altres artèries de líquids innocents.
L'home fals era poeta. Quin altre ofici podia fer?
Comentaris
-
polític, estafador, pelacanyes[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 04-12-2008
i fins i tot, relataire fals amb nom fals o personalitat falsa per enganyar als altres o a ell mateix, qui ho sap! Molts poden tenir dues cares, dues personalitats, i res no passa, el pitjor és viure dins del seu propi autoengany.
Molt ben escrit, per cert.
Bon relat/poema, sí senyor! I original.
Ben vingut/da a relats.
Ferran -
una veu impostada[Ofensiu]franz appa | 15-05-2008
Crec que m'has convidat a llegir aquest minirelat (mini per la brevetat, no per la seva alçada o per la densitat) perquè des de la meva aposta per l'art no professional combrego amb les crítiques contra les impostacions artístiques, les dels que fingeixen veus per resultar més vendibles, venerats o simplement més interessants(entre cometes).
Em sembla modèlica la construcció, tant de cada frase com del conjunt, i molt bona la "diatriba" contra un fals art i uns falsos artistes que pouen en les formes i fórmules establertes pretenent ser superiors.
I interessant l'aportació sobre el vampirisme dels (falsos) poetes.
Una abraçada i benvingut/uda!
