Us convido a ser feliços

Un relat de: sensecor
Hola, sóc jo, un cop més. Estic adonant-me de com el temps condueix tan de pressa i com passa les corbes sense causar cap tipus de dany. La primavera, l'estiu, la tardor, l'hivern; les estacions són només unes quantes setmanes, l'any aviat acabarà. Jo només volia convidar-vos a intentar ser feliços, a no deixar anar la nostra vida, perquè només és una i mai torna. A intentar oblidar tot allò que ens fa mal, que ens provoca llàgrimes, que ens asfixia per les nits i que ens causa insomni. A renéixer sobre les nostres cendres i a fer-nos forts amb les nostres debilitats. A somriure a la matinada, a deixar anar a tot allò que no vol estar al nostre costat i resignar-nos pel que hem perdut. Cal aprendre a somriure a qualsevol persona que mirem pel carrer, perquè el nostre somriure pot ser el principal motiu perquè segueixi vivint, per allò de que els somriures també tenen oxigen. La felicitat és un motor de vida. Cal apreciar al nostre voltant, potser un dia ja no tinguem el que tenim, després ens lamentarem i quan sigui massa tard ens adonarem que un dia, sense adonar-nos, vam tenir al món abraçant a la nit i fent-nos sentir protegits en els braços d'algú . Aprenguem a donar-nos totes les oportunitats possibles a nosaltres mateixos, perquè ens hem fallat més cops a nosaltres, que a qualsevol persona. Hem caigut mil vegades, però ens vam saber aixecar mil i una. I, bé, només volia dir-vos que la vida és preciosa, el que de vegades no són molt grates són les situacions que vivim, però el millor de tot és que són passatgeres. Estimem cada matí al qual obrim els ulls, perquè hi ha gent que ja no els torna a obrir. El simple fet de respirar és un motiu per estar agraït. Un motiu per somiar, per creure, per convertir-te en la persona en la que sempre has volgut ser. No tinguis por de ser tu, pensa que per un instant ningú t'està mirant, faries el que sempre has estimat i ho saps. El món està necessitat de gent que somiï i que cregui en si mateixa. Com seria el món si tots ens prenguéssim de la mà per un segon i fóssim un de sol? Us convido a ser feliços, no per estones, sinó per temps indefinit.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191734 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.