Sempre...

Sempre he cregut que les coses duren el temps que han de durar. Tot té una data de caducitat, encara que de vegades no sapiguem quan, però hem de gaudir mentre estigui. La vida és un cicle, així com la Terra gira al voltant del Sol, el mateix passa amb la vida, va girant i anem experimentant diferents tipus de sentiments: felicitat, tristesa, solitud, companyia, entre d'altres, i que sentirem una i altra vegada. Potser avui estem tristos, demà potser estarem feliços per qualsevol raó. I així successivament anirem experimentant i descobrint noves coses, perquè la vida mai ens deixa de sorprendre, ja sigui per bé o per malament. Així com es viu, també es mor; així com es gaudeix de l'alegria, també es gaudeix de la solitud, perquè qui va dir que estar sol fós avorrit? Tot el contrari, és una etapa en la qual ens descobrim a nosaltres mateixos. Algú em va dir alguna vegada que la solitud és l'etapa més bella, si no fos per ella mai haguéssim après a valorar a tota persona que passa per la nostra vida. I raó no li falta. No importa quant temps estiguin, l'important és gaudir mentre estan.