Persones tòxiques

Hi ha persones tòxiques. Persones que venen, deixen tot el seu verí en tu, et deixen sense forçes, i marxen. Com si res, Com si tu no importèssis, ni els teus sentiments. Però també hi ha persones masoquistes, que conèixen a una d'aquestes persones tòxiques i no poden deixar-la anar. No es curiós?

Prefereixen deixar que aquesta persona els faci mal, els tombi, i els deixi tirat pel terra mentre és dessagnin. Perquè insistim tant en fer-nos mal? El nostre únic objectiu a aquesta vida és ser feliços, però hem d'entendre una cosa: hem de ser feliços amb nosaltres mateixos. Somríure'ns a davant del mirall. Però a vegades estem tan trencats que fins que aquesta visió s'ennuvola, i només ens posem tristos al ver el nostre reflex.

I optem per buscar a algú que ens faci veure com de feliços podem arribar a ser. Que ens faci valorar cada número del nostre petit infinit. Que sigui aquest mirall on ens puguem veure i somriure.

El problema és que, moltes vegades, ens topem amb persones tòxiques, i no ens adonem, o potser si que ho fem, però no volem admitir-ho.

Sempre he sapigut que tu eres una d'aquestes persones tòxiques, que podies fer-me mal però em vaig adonar que jo era una d'aquelles persones masoquistes.

Curiós que cerquem la felicitat en totes bandes, excepte en nosaltres mateixos.