Mil motius

Un relat de: sensecor

I ara què faig? Tenia un únic somni i aquest de cop s'ha estripat... com si fos de paper, s'ha partit per la meitat i ha anat a parar a la paperera... Intentes semblar fort davant de tota la gent que t'envolta... però a aquesta gent els és igual que ja no torni a sonar aquella cançó cada cop que et connectaves al messenger i deia "When you're Gone", mai podré oblidar la de vegades que he arribat a escoltar aquesta cançó per poc desprès parlar amb tu. Ara ja...
...no tinc en qui pensar cada segon de la meva vida...
...no tinc a qui dedicar cap nick...
...no tinc a qui enviar missatges...
...no tinc a qui trucar...
...no tinc en qui quedar-me fins a les tantes de la matinada per parlar pel messenger...
...no tinc en qui pensar: que estarà fent ara mateix?
...no tinc a qui esperar perquè sempre arribava tard...
...no tinc qui m'alegri el dia cada cop que era dolent...
...i sobre tot...
...ja no tinc a qui entregar tot el meu cor, les meves carícies,els meus petons,els meus t'estimo's...


Tinc més de mil motius per estimar-te... però ni tan sols un per oblidar-te. Què importa si ara em poso a imaginar que pogués haver estat... A qui li importa? L'única opinió que m'importava era la teva, però has volgut marxar i ara ja no tinc qui me la doni... espero que trobis a una persona molt aviat... mentrestant jo tornaré a limitar-me a estimar-te en silenci.

Comentaris

  • un mateix[Ofensiu]
    ukola | 09-05-2008 | Valoració: 10

    sempre tenim un motiu per oblidar, nsaltres mateixos, si oblidem podem tirar endavant, si oblidem deixem de fer-nos mal, és dificil però estem obligats a continuar...

    salut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

173539 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.