Mil motius

I ara què faig? Tenia un únic somni i aquest de cop s'ha estripat... com si fos de paper, s'ha partit per la meitat i ha anat a parar a la paperera... Intentes semblar fort davant de tota la gent que t'envolta... però a aquesta gent els és igual que ja no torni a sonar aquella cançó cada cop que et connectaves al messenger i deia "When you're Gone", mai podré oblidar la de vegades que he arribat a escoltar aquesta cançó per poc desprès parlar amb tu. Ara ja...
...no tinc en qui pensar cada segon de la meva vida...
...no tinc a qui dedicar cap nick...
...no tinc a qui enviar missatges...
...no tinc a qui trucar...
...no tinc en qui quedar-me fins a les tantes de la matinada per parlar pel messenger...
...no tinc en qui pensar: que estarà fent ara mateix?
...no tinc a qui esperar perquè sempre arribava tard...
...no tinc qui m'alegri el dia cada cop que era dolent...
...i sobre tot...
...ja no tinc a qui entregar tot el meu cor, les meves carícies,els meus petons,els meus t'estimo's...


Tinc més de mil motius per estimar-te... però ni tan sols un per oblidar-te. Què importa si ara em poso a imaginar que pogués haver estat... A qui li importa? L'única opinió que m'importava era la teva, però has volgut marxar i ara ja no tinc qui me la doni... espero que trobis a una persona molt aviat... mentrestant jo tornaré a limitar-me a estimar-te en silenci.