Cercador

Llista categories

Una simple reflexió

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Vet aquí que comença el mes de gener i al costat, també, l'any. Jo no crec que calgui parlar de diferents etapes perquè tot és una continuïtat que és a tocar de la poesia. Si recordem Machado i Salvat-Papasseit, hau-ríem de passejar-nos molt a prop d'altres noms: potser Gabriel Ferrater i per descomptat Agustí Bartra, però ara seria Màrius Sempere entre d'altres, perquè cal deixar als estudiosos que facin les seves classificacions; en definitiva del que es tracta és de gaudir de la pròpia poesia i al mateix temps adonar-nos on és la petja dels poetes. Si a Sarrià, dins de l'estació del tren, hi ha un mural dedicat a diversos poetes, llavors això és el que importa. No tant si cal llegir Margarit o bé aquells que se'ns amaguen simplement perquè són valen-cians o bé mallorquins. Fins fa poc no havia llegit res d'Altoaguirre, és un exemple del mal que fan les dictadures, de tota manera si assenyalem d'una manera simplista només el dictador el més probable serà que no hàgim entès res de res, perquè per sort o per desgràcia també els dictadors són fruits del seu temps.
I torno a agafar el fil del discurs, perquè van ser importants en el seu moment Verdaguer i Maragall però veritablement el que penso, i que em manca, és aquell autor que encara no he pogut llegir. Veritablement són els que reivindico, i de pas també as-senyalo que allò més important sempre serà el que em porti l'esdevenidor.
Llavors el que caldria enderrocar és el poeta nacional i també el poeta únic, ja que la riquesa sempre es tradueix en la diversitat més excelsa. És evident que caldria recordar sempre Verdaguer i Salvador Espriu, Maragall i Salvat Papasseit, Carner i Josep Ma. de Sagarra simplement per no oblidar-nos de la resta que queda per citar. El mateix podríem dir de Rafael Alberti i Lope de Vega, Góngora i Calderón, Gerardo Diego i Bécquer. Per això mateix en aquesta revista que té nom de poetes, La Veu dels Poetes, jo no vull reivin-dicar res, només caldria tenir curiositat i els ulls ben oberts.

Rafael Soteras i Roca

Comentaris

Afegir comentari

Encertades paraules[Ofensiu]
filladelvent | 27-12-2005
perquè van ser importants en el seu moment Verdaguer i Maragall però veritablement el que penso, i que em manca, és aquell autor que encara no he pogut llegir. Veritablement són els que reivindico, i de pas també as-senyalo que allò més important sempre serà el que em porti l'esdevenidor.

Totalment d'acord amb aquesta reflexió.

Bones festes, company, i gràcies pels teus comentaris que m'afalaguen donant-me ànims per continuar.

-Filladelvent-
Segurament...[Ofensiu]
AVERROIS | 25-12-2005
...la poesia més bella es la que no ha sigut escrita i segur que es la frase a cau d'orella entre dos amants. Quans poetes han escrits les sevess poesies i mai han sigut llegits. Una abraçada i bones festes.

l´Autor

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

104619 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Afegir a preferits

Biografia:

ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >