Una actuació memorable

Un relat de: Vicent Terol
L’orquestra interpretava Txaikovski davant les cares d’avorriment del públic. Quan els músics van advertir la presència del director, van deixar de tocar. Havia acabat d’arribar al palau, amb més retard de l’habitual. Ara caminava lentament pel corredor principal en direcció a l’escenari, ignorant les mirades expectants dels assistents asseguts a les butaques. Va esperar, impertèrrit, que els membres de l’orquestra desmuntaren els instruments i es retiraren. Subjectava la batuta amb les dues mans. Després, va pujar els graons que el conduïen a la tarima, es va girar i va saludar els espectadors amb lleugeres inclinacions del cos. Aquests van respondre amb un sonor aplaudiment. Aleshores, es va situar d’esquena al públic, va mirar les cadires buides dels músics i va alçar els dos braços. Fou el preludi d’un repertori de moviments elegants i enèrgics que van aconseguir entusiasmar els assistents des del primer moment. Entregat a l’actuació, va suportar amb dignitat els rius de suor que banyaven la seua cara, el cos sencer. La representació resultà memorable, amb uns espectadors que van cridar, van xiular, van aplaudir i, fins i tot, van botar una vegada i una altra, enfervorits com estaven. Durant alguns dies, molts dels assistents no van poder evitar la imitació espontània dels moviments del director: al carrer, a la feina, a casa... L’actuació va romandre a la seua ment durant molt de temps.

Comentaris

  • De calaix[Ofensiu]
    kefas | 03-03-2019


    Jo també, sovint, miro sense so les actuacions musicals. Les millors, les de les orquestres simfòniques. I sense cap mena de dubte, el director és l’actor principal, sense el qual no tindria sentit la intervenció de la resta d’actors, amb una actuació que està a anys llum del interès que suscita el director

  • m'ha sorprès el relat...[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-02-2019

    ...i després he mirat l'autor.

    Hi ha coses que passen desapercebudes dins d'aquesta voràgine de món i aquest relat és d'una innocència tan culpable que no pot quedar en l'oblit. Molt surrealista, m'atreviria a dir.

    Memorable actuació relataire que mereix estar en qualsevol recull de relats compartit que es tingui en consideració.

    Et desitjo tota la sort.

  • Rosaura Gerr | 21-02-2019

    Bo perquè sí!

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

127 Relats

380 Comentaris

102883 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com