Un quadre viu

Atura el cotxe a dos carrers de distància, el barri de xalets era desert a aquella hora de la matinada. Havia triat una nit sense lluna. La família Dalmau se n'havia anat a l'estranger, ell mateix va acompanyar a la senyora a l'aeroport. Havia demanat el servei del seu taxi al passeig de Gràcia on li va explicar que havia anat de compres i que havia de passar per casa seva a buscar el gos i després anar-se'n a l'aeroport per prendre l'avió que la duria a Munic on l'esperava el marit i la filla.
La senyora vivia en una urbanització de Sant Cugat. Ell va ajudar a portar-li la bossa en forma de saquet fins l'entrada. Havia de deixar algunes de les coses comprades dins la casa. Va obrir la porta i va sortir el gos fent bots d'alegria. En aquell moment un camió passava prop de la casa i va rebentar un pneumàtic. L'explosió va espantar el gos que va fugir esporuguit dins la casa. La dona va entrar, va deixar la bossa a terra i va cridar al gos. Va anar amunt i avall per les habitacions, la bestiola no sortia. Aleshores el taxista la va ajudar cridant al gos: "Xuca"! Es va endinsar a la casa i va comprovar que estava luxosament moblada. Li va atreure l'atenció un quadre, no gaire gran. Ell entenia de pintura i el va valorar en molts diners. Va trobar el gos a la cuina i el va dur a la mestressa. Es va esperar a l'entrada i se'n va adonar que les claus penjaven del pany. Aleshores es va decidir: Les va agafar i les va portar al taxi. Un client s'havia deixat una placa de plastilina que ell va conservar i ho va aprofitar per fer-ne un motlle amb les claus. Corre-cuita les va tornar a col·locar al pany abans de que sortís la senyora. La dona va aparèixer novament portant el saquet i subjectant al gos amb una corretja. Va veure les claus al pany i va tancar. El taxista li va prendre la bossa, li va obrir la porta del taxi i la va dur a l'aeroport.

L'home en arribar a casa va fer un croquis del xalet i va manar fer una còpia de les claus "per la seva dona que les havia perdut i s'havia endut les seves" va justificar.

Era a dos carrers més amunt. La nit encara era fosca sense lluna tal com ho havia planejat.

Es converteix en una ombra més. Arriba a la casa amb les claus preparades, obra i tanca la porta sense produir soroll. Amb la llanterna enfocant el terra, arriba a la sala on estava exposat el quadre, enfoca la paret: El quadre no hi és! Comença a explorar confús llençant el raig de llum sobre les parets, consulta el croquis, puja a les habitacions: nul. Considera que pot ser una trampa i surt precipitat de la casa.
La foscor es trenca de llampades blaves: un cotxe patrulla, s'acosta. El taxista posa les mans a la butxaca, troba les claus delatores i la llanterna, ho treu, els focus del cotxe l'il·luminen la cara. Ho llença tot endarrera amb força, se sent un dringar sobre ferros i un xipolleig.
El cotxe de la policia passa pel seu costat, no s'atura, segueix llençant raigs blaus contra la nit. La foscor torna a envoltar al taxista. Posa les mans a la butxaca, també ha tirat les claus de casa seva. Tempteja on han pogut caure les claus i la llanterna. Troba una reixa. Passa la mà però no arriba al fons. S'asseu a la vorera i espera l'alba.
En la primera llum veu el reflex de l'aigua al fons entre els barrots. Passeja, busca. Troba una branca, la passa per la reixa, nota que la punta ensopega amb alguna cosa que roda, fa palanca, estira: un doll surt pel reixat i l'esquitxa en tota la cara: pluja amarga. Llença el tronc. El sol ha sortit radiant. El taxi és dos carrers més amunt.

La senyora Dalmau quan va arribar a casa de la filla, 25 Hauptstrasse, va treure del sac un tub i en va extreure un llenç que el va desenrotllar.
─ Què n'has fet del marc, mare?
─ El tenia desclavat quan en vaig recordar que havia de comprar-te el regalet, i el vaig tornar a penjar sense enganxar-lo. En acabat, saps? el marc coincideix amb el forat de la finestra petita del jardí. Ara quan hi mires sembla un quadre viu.