EL GALLINER

Un relat de: ADINBAZ

La Simona va rebre a l'oficina la visita de la Resu «tovàritx», la companya de la línia de cablejattot aprofitant l'absència del cap de producció, senyor Esteve, del qual la Simona n'era la secretària. Amb veu baixa i, observant que no entrava ningú al despatx, li va informar que havia d'acudir a l'assemblea que tindria lloc al local del sindicat. Van discutir xiuxiuejant fins que la Simona va fer senyals d'entendre-ho i tancà la polèmica.
El fet que fos directament la Resu la missatgera ja mostrava una voluntat de pressió sobre ella. La Resu era una dirigent sindical de morro fort de les que arengaven amb veu contundent mirant-les a totes i escrutant-les. El tema a dilucidar era la prima especial de nocturnitat o la negativa, si no s'hi arribava a un acord. L'empresa tenia la voluntat que un grup de treballadores realitzés un torn de nit per accelerar la producció. La Simona, com a secretària, no formava part de cap grup de treball directe ni de cap torn especial, però el col·lectiu de dones del taller la considerava el cervell ocult que manegava el fils del sindicat U.T.I Era l'espia introduïda a la cuina on es coïen les directrius de la companyia.
La Simona jugava amb dobles cartes. La de l'Esteve, que era l'empresa i la del secretari de la secció del sindicat. Si la iniciativa de protesta la duia la Resu, la feia fracassar i s'apuntava un punt davant del seu superior. En canvi, si era de la seva amiga Cloti «noble nissaga», calladeta però resolutiva en fixar una acció, la secundava i li obria camí. En aquest cas intuïa que la Cloti volia els diners i la Resu la negativa.

Aquella nit, el local del sindicat era un galliner de veus discordants, de crits i d'enfrontaments entre les companyes que formaven el D.T.I, secció femenina de la U.T.I., fins que la Simona es va reunir amb les dues dones més representatives. Aleshores, es va fer un silenci expectant.

La Resu va entrar a l'oficina tan aviat com va veure sortir el cap de producció. Ella no tenia ganes de comunicar res a la Simona, li tenia desconfiança. Algunes veus intencionades la feien amant de l'Estevet «braç curt», però el secretari sindical d'automoció li havia demanat que la Simona havia d'estar al corrent. La Resu havia arribat a pensar que la secretària també s'entenia amb el sindicalista. En realitat, no la necessitava perquè les seves propostes s'encallaven a les portes de l'oficina. Però aquest cop havia enardit a tot el grup de dones. Les havia fet cridar a l'uníson: «la nit per a descansar i cardar. Fora el torn dels mussols!» D'aquesta manera li va fer saber a la «senyoreta» secretària la resolució que havien pres: «les del cablejat estem cabrejades. Volem horaris de reconciliació familiar». Ella era capaç de parar la producció i, si calia, fer una vaga o unes aturades de feina. Li havia fet saber a la Simona que ho faria, n'havia donat proves en anteriors ocasions. Li va llençar al cap que la reglamentació prohibia a les dones realitzar treballs nocturns, que la igualtat sexista no passava per assumir rols masculins i li va exigir que fes arribar a l'Estevet la inoportunitat de la proposta que repercutiria en un increment del rebuig de peces degut al cansament per manca de dormir. Tot plegat seria una patacada a la qualitat. La sindicalista se'n va anar satisfeta del seu discurs dedicat a la «llepa-llapis digital».

La Resu va fer aixecar les veus del galliner, les «tigresses D.T.I.», en contra de la nocturnitat que van ressonar per tot el local del sindicat.

La Cloti, Clotilde Iñíguez de Peñaflor, havia seguit a la seva companya Resu «tovàritx», sense que aquesta la veiés quan va anar a parlar amb la Simona «alto standing». Li va ser fàcil accedir a l'oficina per la porta de darrera i, tapada per una mampara, observar i escoltar la discussió de les dues companyes. La «Tovàritx» era una líder que feia exaltar les masses. Amb això se sentia realitzada. No l'importava el problema. Però ella coneixia molt bé les necessitats de les companyes. Formaria un grup de voluntàries que preveia que seria gran i que faria arrossegar a totes amb un esquer de pujar fins a un trenta per cent de més les hores nocturnes, no el vint per cent que l'empresa estava disposada a donar. Per a això, ella, la Cloti «noble nissaga», havia de fer pressió a la «Alta standing» per tal de convèncer al «Braç curt» de què fes un informe favorable. La negociació es faria sobre el quaranta per cent, però sabia que es podia aconseguir el trenta.

Els crits del galliner van pujar al to més alt un cop es va informar de la pretensió de cobrar un quaranta per cent de més. El cloqueig de la Resu eren de decibels altíssims propugnant la negativa. La Simona va aixecar les mans i va proposar una votació secreta. Es va fer un silenci i es va acceptar. La proposta nocturna va sortir vencedora.

La Simona es va llevar primer i la Cloti romancejava al llit.
─Et faré un suc de taronja, vida.
─Encara em faràs més coses, reina?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer