A palpentes

...Com que vam arribar tard i volíem veure les muralles i la ciutat antiga, vam decidir fer-hi nit.
Descobrírem una pensió en una de les mansions antigues alineades a tot el llarg d'un carrer estret. La porta estava tancada. Un avís indicava que demanéssim al bar que hi havia dos números més avall. Hi vam anar, ens vam posar d'acord i ens lliuraren les claus acompanyades de la informació sobre l'habitació.
L'entrada donava a un rebedor petit que formava part d'un corredor. En aquest mateix lloc, la nostra cambra es trobava a l'esquerra. Érem, doncs, a la planta baixa. Fins a un sostre alt, hi arribaven dues finestres primes amb gruixuts porticons mig oberts que comunicaven amb el carrer. L'habitació era ampla i el llit ocupava el seu bell mig. Dues butaques de respatllers rectes i de grossos coixins flanquejaven el llit. Un gran mirall, rossegat el vidre per sota i pels costats, omplia el pany de paret oposat a les finestres i una estora, com si fos un quadre, penjava de la paret davant la capçalera del llit. Al costat de la porta, hi havia una calaixera amb dues gerres que aguantaven uns poms de flors artificials. Es complementava el mobiliari amb una làmpada que penjava llarga del sostre i una sola tauleta de nit. Al seu damunt hi vam trobar una nota amb lletres grosses que deia: la toilette au premier étage.
Deixàrem l'equipatge i, abans de sortir al carrer, vam donar un cop d'ull a una escala, més enllà en el corredor, que portaria al pis superior. No hi vam pujar perquè no teníem necessitat i anàvem amb pressa.

Al final de la jornada, després d'un dia esgotador i d'un bon sopar, ens vam retirar a descansar. La primera sorpresa va ser no trobar el commutador de la llum. No dúiem llanterna ni encenedor. Vam haver d'aguantar la porta de l'entrada i obrir la del corredor perquè la poca llum del carrer ens pogués fer veure. Un cop dins, vaig obrir els porticons i vaig intentar localitzar l'interruptor de la làmpada. No vam ser capaços amb la tenebra que hi regnava. Estàvem cansats i ens vam ajeure. La dona va creure veure ombres a les finestres, de gent que passava i guaitava, i em va fer tancar de tot els porticons: bona nit i tapa't, foscor absoluta.
De nit, em vaig despertar. Tenia ganes d'anar al lavabo. Mig endormiscat, no endevinava la situació. Vaig creure observar una línia trencada de claror i vaig pensar amb els porticons. Em vaig recordar del mirall, aleshores no sabia si era un reflex. La dona i jo havíem canviat de posició en el llit vàries vegades. Em vaig orientar per instint i vaig encertar la porta. Sabia que a la dreta hi havia la sortida al carrer i a l'esquerra el passadís amb l'escala a la banda dreta. A palpentes, i tocant la paret, vaig ensopegar amb els esglaons. Hi havia una barana que vaig fer servir. Poc a poc i superant el temor a qualsevol cosa desconeguda, vaig pujar fins que l'escala es va acabar. Devia estar a la planta superior i no tenia ni idea de la distribució ni si havia algú més. Si anava tocant la paret, cap a l'esquerra, arribaria al final, a la part del carrer on podria haver-hi una finestra. Per més que obria els ulls no veia res. Em vaig aturar per escoltar. Unes llunyanes crepitacions semblaven que venien de més amunt, potser de la teulada. Vaig estar a punt de renunciar. Em vaig recordar de les gerres de la calaixera que les podia fer servir de gibrelleta. Podia controlar-me i, amb aquesta possibilitat, vaig decidir seguir endavant. El tacte em va avisar que arribava a tocar una porta. La vaig repassar, estava tancada i vaig continuar amb una mà aixecada al davant i l'altra arrossegant-la per la paret fins que vaig notar que es torçava: havia arribat al final. Amb les dues mans vaig palpar l'envà. No hi havia cap obertura, finestra o porta. El lavabo estaria a l'altra punta o la paret oposada. Començava a perdre la confiança. Em sentia la respiració. Hagués volgut cridar. Vaig seguir per la nova paret. Quan vaig pensar que estava a l'alçada de l'escala. Vaig decidir tornar. No sabia què trobaria més enllà. Me n'adonava que perdia consciència. Estava en un món buit. Sentia angúnia. Amb compte, vaig retrobar els esglaons i, de forma mecànica, agafant-me fort a la barana, vaig guanyar la planta baixa.
Vaig pensar sortir al carrer, però anava només amb pijama, descalç i sentia fred. En tocar la porta de l'habitació, hi vaig entrar. Vaig passar la mà per sobre la calaixera fins prendre una gerra.
Havia tret les flors i m'estava desfogant quan, en aquell moment, el llum de la làmpada es va encendre.
―Quina marranada estàs fent, Toni?
La dona havia trobat el commutador de la llum.