Un peu enrere (III)

A l'hivern, entre l'escola i la fosca que campava de jorn, en Bernat no tenia temps per estar gaire amb els seus amics, llevat dels diumenges horabaixa (el matí era per anar a missa i fer una estona de escolanet). Si havien replegat qualque pesseta podien anar al "Balear" a veure una sessió de cinema (sempre projectaven dues pel·lícules). En Miquel era l'encarregat de triar les pel·lícules a veure. Al galliner del "Balear" els seients eren uns pedrissos correguts de banda a banda amb unes separacions de ferro, que havien estalviat força ferro (eren esquifides), per separar-los uns dels altres, i com en Miquel sempre triava les pel·lícules que més por feien a en Joan i a en Bernat amb un seient en tenien a bastament, en Miquel enmig i escortat a cada costat per en Joan i en Bernat: la por era més passadora! Després de tres hores de cinema la xerrameca de tots tres podia durar dies, comentant, canviant, criticant i fins i tot dirigint de bell nou les pel·lícules vistes.

Quan els dies s'allargaven i tenien un poc més de temps per estar junts, preparaven els jocs que al següent estiu serien la seva dèria. Era necessari arreglar el fort "apache", perquè pogués resistir els nombrosos atacs dels indis que li esperaven. Cercar cafeteres italianes velles (servien com a calderes de vapor pels vaixells), que ja havien estat tirades als poals de fems. Anar amagant, d'una en una (perquè no se'n entemesin), les gafes d'estendre de les seves mares (una vegada desfetes eren necessàries per poder fer les pistoles). Era molt important fer un tomb pels tallers de cotxes dels voltants per arreplegar els coixinets de bolles espenyats. Això podia allargar-se un parell (mallorquí) de setmanes, no sempre hi havia els desitjats per a les seves necessitats. I a poc a poc s'acostava l'estiu.

Passats uns dies de Sant Antoni dels albercocs, a l'escola tocava fer punt, ja era hora, i encara que els deures eren nombrosos per en Bernat, quedaven més o manco tres mesos per a fer-los (els darrers dies de vacances sempre eren una disbauxa per mor de la feina no feta, pareixia carnaval amb ximbomba i tot). El primer dia d'esbarjo sa mare l'enviava al barber, i amb la maquineta al cero el barber li deixava el cap com una bolla de billar, els cabells així (no n'hi havia) no congriaven polls ni puces. En Bernat, amb el cap pelat, ulls espolsats, rialla d'orella a orella, ple d'emocions planeres d'infant i xalest enfilava el camí, su-aquí de ca seva, per a trobar-se amb els seus amics.

La primera setmana de vacances d'en Bernat i els seus amics era determinant per a la resta de l'estiu: se planificaven els jocs i el temps de fer-los (mai es complien els terminis prevists), rumiaven estratègies (a la llarga sortien escaldats) per escapolir-se de les feines, que no podien deixar de fer, per ordres imperioses de les seves mares! (anar a comprar a la botigueta, fer coa a la carnisseria, anar a cercar al cap de cantó el gel per a la gelera, recollir la roba seca de l'estenedor i milers de coses que les seves mares tenien dins el seu cap, que no era tan gran, malgrat que deien que això no era res).