Un petit somriure

Un relat de: Josep Gros i Prim

Amb els peus descalços,
els ulls morts de son,
i la fatiga bategant dins del cor;
les llàgrimes glaçades,
encongit pel fred el cos,
i la mirada perduda en la foscor;
amb tot el món en contra
i un vent que em tomba a favor,
enmig d'un horitzó tant fosc
un petit somriure entre els meus llavis
em fa tenir una espurna d'il·lusió.
Amb els peus nafrats,
els ulls envaïts de tristor,
i l'angoixa que m'oprimeix el cor,
amb les llàgrimes petrificades
sobre un rostre abatut per la dissort,
la mirada a la recerca
d'una escletxa de claror;
però en el fons del desànim
encara hi ha la llum de l'esperança
en un petit somriure
que els teus llavis m'ofereixen
quan em veuen decaigut.


Comentaris

  • queda com balsam d' urgència,[Ofensiu]
    Avet_blau | 27-11-2007 | Valoració: 9

    Com remonta, com reanima un somriure!,
    i sovint gravat en el cor, no s'esborra;
    i malgrat els dissorts de la vida ,

    per els moments fràgils,
    per els dies de foscor.

    Avet_blau