--- Reticent a estimar-te ----

Sóc reticent a mirar-te,
a donar-te la mà, a acaronar-te,
a deixar-me, pels teus llavis, besar;
a endinsar-me en el teu món
temorós de no voler-lo abandonar.
Em nego a somniar-te,
a omplir-me el cap de flors
respirant la fragància del teu cos,
afrodisíac paradís de les sensacions,
d'on el meu olfacte es deleix
per escrutar-ne tots els seus racons.
El temor que m'angoixa
quan escolto la teva melodiosa veu
em fa fugir del teu costat,
allunyant-me de la persuasió
de les teves paraules dolces
que m'isolen el pensament,
anul·lant-me tota voluntat.
Vull tenir-te, posseir-te,
convertir-me per sempre
en el teu únic amant,
però sota la teva sensualitat
em veuré altre cop sotmès;
amb tots els meus sentiments,
per l'encís dels teus versos,
eternament fets presoners.
Vull crear-te, dissenyar-te,
inventar cadascuna de les parts
que composen el teu poètic cos,
però el teu poder sempre em supera
i acabo sucumbint a la força
inexorable dels teus mots.