--- Dona domèstica ---

Educada per a mirar cap a terra
netejant petjades que no van enlloc,
convençuda estàs que els mobles de la casa
són el camp de batalla on desplegar
l'eterna lluita contra la pols.
Emmudida enfront les raons de l'home
et sents poc preparada per a dir que no
a una llei que sense figurar en món escrita
entre mascles i femelles
ha plantat la fita de la discriminació.
I a la tardor veus com les fulles
amb parsimònia cauen dels arbres
mentre darrera d'un vidre plorós
tu et resignes a creure que la vida
ha d'estar pintada d'un color grisós.
Pensarosa vas treballant amb silenci
les hores en què encara tothom dorm,
fas les menges per als altres
quan tu t'alimentes del què ningú vol.
Les teves alegries no són pas teves,
les reculls de la gent a qui ajudes
a realitzar les seves il·lusions
amb el teu diari i mal pagat esforç.
I en el teu interior aterren les fulles
que moren al vespre amb regust d'amargor
recordant una infància escurçada
per la condemna que, sense tu saber-ho,
t'obligava a sentir-te inferior.