UN NADAL ESTRANY

Un relat de: Sebastià Climent
Estem a mitjans novembre. Falten molts dies per a les festes nadalenques, però la realitat immersa en el mercantilisme i en el consumisme, fa que ens sembli que les tenim a tocar. Avui a la televisió parlaven del “Black Friday,” el divendres negre amb el que s’inicia als Estats Units la campanya comercial de les festes de Nadal.
L’oportunisme empresarial ha copiat aquesta idea que ha tingut a casa nostra una gran acceptació per part dels compradors convulsius.

Com que estava ben escarxofat al sofà i el tema no m’interessava gaire, per no dir gens, el cas és que m’he endormiscat. Bé, per ser més exacte m’he adormit del tot amb somni inclòs. He somiat que era Nadal i que jo, des d’un espai indescriptible, podia veure tot el que passava al món. Només em calia girar els ulls i la mirada es concentrava en el lloc concret que havia escollit. Mirés on mirés, veia la gent feliç perquè eren homes i dones de bona voluntat que vivien d’acord a l’esperit de pau del missatge nadalenc. La seva activitat seguia sent l’habitual, perquè la vida no havia canviat. Eren ells els que havien canviat la seva actitud i el seu comportament davant la vida i no només per Nadal, sinó tot l’any.

Mirava i no veia guerres, ni violència de cap mena, ni terrorisme, ni emigrants cercant un lloc d’acollida, ni desplaçats forçats travessant fronteres, ni fam, ni pobresa ni misèria, ni malalts esperant ser atesos. Tothom feia la seva feina i la feia bé, amb la satisfacció del deure acomplert i la complaença de ser útil. Fins i tot la mort, que és ineludible, era acceptada amb la serenor que dóna el fet d’estar en pau amb tothom i amb un mateix. No veia enlloc actituds agressives en la defensa d’unes opinions, sinó només respecte a les contràries. Mirava i veia que les persones eren amables, generoses i solidaries. Mirava i veia...

M’he despertat. La televisió seguia encesa. Ara parlaven d’uns presos que no ho haurien d’estar, de no sé quin poble que no faria la representació del pessebre vivent sinó canviava la situació actual, altres que no engegarien els llums de Nadal per les mateixes circumstàncies, algun altre que suspenia actes de la festa major. També era objecte de comentari la propera campanya electoral en la que, previsiblement, ni les paraules ni les actituds tindran res a veure amb l’esperit nadalenc i, per acabar-ho d’adobar, d’unes eleccions sobrevingudes a l’inici de les festes nadalenques. Per l’ambient que es respira hores d’ara, percebo que aquest serà un Nadal atípic, estrany.

I el que he somiat, malauradament, una pura utopia.

Comentaris

  • Bonic relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 05-12-2017 | Valoració: 10

    Quina llastima que tot sigui una utopia com dius tu. Jo tambe somio mons feliços

  • PUBLICAT. Gràcies. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 04-12-2017 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1805

  • Llàstima.[Ofensiu]
    Frederic | 03-12-2017

    Amarg despertar.

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 02-12-2017 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

    El text en format word en un arxiu annex a l'email adeçat a tribuna@guimera.info

    Certament és un any estrany.

    tribuna@guimera.info

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: