Cercador
Un fil de llum
Un relat de: qwark- Compartir:
-Mare, per què les finestres de vegades són miralls?
Ella va treure el mòbil, que s’il·luminà per començar una llarga recerca. Després va mirar-me als ulls, com feia quan m’explicava coses importants, i va dir:
-És pels fotons. Quan hi ha foscor darrere del vidre no veiem què hi ha més enllà; només fotons que reboten. Amb els miralls passa això: tenen una part fosca darrere del vidre.
-Foscor rere els vidres -vaig repetir, mentre mirava com la pantalla del mòbil s’apagava i es convertia en un mirall fosc.
***
Fa mesos que no camina. Setmanes que no parla. Dies que no menja. I avui porta hores estirada al llit, mirant el buit. Intento trobar algun rastre de presència als seus ulls. Busco la seva ànima rere els vidres irisats.
Aleshores recordo aquella antiga conversa sobre vidres i fotons. Mentre li agafo la mà freda, m’endinso en la seva mirada. De vegades sembla que els fotons es perdin en la foscor profunda que regna rere el cristal·lí. D’altres, potser autoenganyat per una desesperada esperança, em sembla veure-hi una tènue resplendor. Un fil de llum que travessa la retina i ens torna a unir per uns instants. Potser els darrers.
Ella va treure el mòbil, que s’il·luminà per començar una llarga recerca. Després va mirar-me als ulls, com feia quan m’explicava coses importants, i va dir:
-És pels fotons. Quan hi ha foscor darrere del vidre no veiem què hi ha més enllà; només fotons que reboten. Amb els miralls passa això: tenen una part fosca darrere del vidre.
-Foscor rere els vidres -vaig repetir, mentre mirava com la pantalla del mòbil s’apagava i es convertia en un mirall fosc.
***
Fa mesos que no camina. Setmanes que no parla. Dies que no menja. I avui porta hores estirada al llit, mirant el buit. Intento trobar algun rastre de presència als seus ulls. Busco la seva ànima rere els vidres irisats.
Aleshores recordo aquella antiga conversa sobre vidres i fotons. Mentre li agafo la mà freda, m’endinso en la seva mirada. De vegades sembla que els fotons es perdin en la foscor profunda que regna rere el cristal·lí. D’altres, potser autoenganyat per una desesperada esperança, em sembla veure-hi una tènue resplendor. Un fil de llum que travessa la retina i ens torna a unir per uns instants. Potser els darrers.
Comentaris
-
Descoberta[Ofensiu]magda | 08-10-2016
Mira que havia llegit molts contes teus que m'havien agradat, però aquest, per a mi, és el que més emociona: la unió entre la ciència més objectiva i els sentiments més humans està molt ben expressada.
-
Intens[Ofensiu]Vicent Terol | 22-06-2016 | Valoració: 10
He llegit aquest relat a partir de l'enllaç que has deixat al Fòrum, on parles de la presentació del teu llibre. És un text molt bo, escrit amb senzillesa i dotat d'intensitat quasi (o sense el "quasi") poètica.
l´Autor
59 Relats
410 Comentaris
97661 Lectures
Valoració de l'autor: 9.61
Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.
Podeu preguntar per mi aquí:
qwark79@yahoo.es