Un dia un home de color

Un dia un home m'explicà que tenia un amic i que aquest amic, tenia un altre amic que un dia li explicà:

- "Estava jo, sol, assegut en un banc a l'hora d'esbarjo quan sense esperar-m'ho se m'apropa un home gran de color el qual plorant em donà una rosa i em digué: "Dóna-li aquella persona que creguis que l'estimes, i després, sense dir-li res dóna-li un peto a la galta i ves-te'n. No esperis res a canvi, si reflexiones sobre el perquè dels teus actes, pensa que ho fas per tu i que ets un egoista".


Jo sense saber molt bé perquè i encara sabent que sóc una persona força tímida vaig pensar que no tiraria endavant la proposta d'aquell desconegut negre. Però tenia com un "rau-rau" a l'estómac, una sensació que em deia que ho fes, que per provar-ho no perdia res.

Que collons em passava! de repent se m'acostava un home gran, em regalava una rosa i em deia que li donés sense més explicacions a la noia que estimava.

Em sentia en estat d'espera el sentit comú, em deia que res tenia sentit, quin dia més atípic deu meu!, per altra banda tenia ganes de fer-ho de provar-ho, d'intentar-ho de fer d'aquell dia, diferent en la seva totalitat, si es que encara podia ésser així.


I així va ser, encara sense creure-m'ho, em vaig apropar a la Clara, li vaig donar la rosa i el corresponent petó a la galta i vaig marxar. Ella trigà més de cinc segons a reaccionar, que es feren una eternitat, i després marxà darrere meu. Quan arribà a la meva alçada estava vertaderament espantat, aquell home de color, m'havia donat instruccions de com fer les coses, però no per com acabar-les, el cor m'anava a cent. Tot va anar molt ràpid, arribà a mi i em digué " què significa això?"- m'ho va dir senyalant-me la rosa, jo, vermell, nerviós, se m'escapà un, això significa un t'estimo. Llavors se m'acosta, em feu un petó als llavis i marxà.
Allà si que em vaig quedar palplantat mig minut mínim, quiet, no entenia res, només sabia que tenia la sensació que tota aquella historia, havia donat resultat.
Quan em menjava el cap entre seguir la noia demanar-li explicacions o anar-me'n cap a casa, vaig tornar a veure aquell home negre.
Em vaig apropar a ell i abans que jo digués res em digué:
"així que aquella noia, t'ha regalat un altra rosa no?". Jo li vaig contestar que no, que simplement m'havia donat un petó, això si a la boca.
Aquest cop, però, somrient i no plorant l'home em digué que aquell petó era com la rosa que jo li havia dit a la noia que era un t'estimo, en realitat aquell petó era un altre t'estimo, per tant, un altra rosa."





Jo amic meu t'explico això perquè entenguis que a vegades, per alguns molt es poc i poc es molt, però, que en el fons, el significat és el mateix.